CRÒNICA TEATRAL

Gran festa d'aniversari a La Villarroel

'Els tres aniversaris', una amarga comèdia de l'alemanya Rebekka Kricheldorf, dibuixa amb mestria un patètic quadro familiar

2
Es llegeix en minuts
José Carlos Sorribes
José Carlos Sorribes

Periodista

ver +

Els dramaturgs alemanys contemporanis són mestres a escriure comèdies amb una mala llet de por. D’aquelles que reparteixen garrotades inclements. Congelen el riure amb el sentiment afegit que acaba d’esclatar una bomba en escena. I d’això n’és un bon exemple, un excel·lent exemple, Els tres aniversaris, de Rebekka Kricheldorf, que s’ha estrenat a La Villarroel i que revisa Les tres germanes, de Txékhov, per desplegar un retrat familiar despietat.

    

Són quatre germans, gent culta, ben formada, als quals l’autora despulla sense miraments. Per a gaudi, i reflexió, de l’espectador. Un text, en definitiva, rodó i que mereix un fort aplaudiment. La direcció de Jordi Prat Coll i la interpretació d’Anna Alarcón, Rosa Boladeras, Joan Negrié, Victòria Pagès, Miranda Gas i Albert Triola obtenen també la màxima nota.

TRES ANIVERSARIS

L’Olga (Victòria Pagès), la Irina (Rosa Boladeras) i la Masha (Anna Alarcón) són tres germanes, com les de Txékhov, amb nom rus per la devoció dels seus pares, morts en accident de trànsit, per la literatura d’aquell país. Viuen tancades en el seu món, un palau de vidre amb tantes esquerdes com la casa familiar heretada. Les acompanya  l’Andrei (Joan Negrié), un tipus gandul (només cal veure la seva ronyosa vestimenta per estar per casa) que té una eternament inacabada novel·la com a projecte vital.

    

L’Olga és l’única que treballa: professora d’un col·legi en el qual ha sigut nomenada directora contra la seva voluntat. No suporta ni els col·legues, ni els alumnes ni els pares. Renega tot el dia, amb motiu o sense. No està menys amargada la Irina. Els seus tres aniversaris (38, 39 i 40) marquen el temps de l’obra. Viu en una formació permanent, una carrera rere l’altra, aclaparada pel tedi (com totes) i esperant l’amor que no arriba. Sí que el va trobar, més ben dit no, la Masha, que està casada amb un tipus a qui no veurem en escena però pel qual ja no sent res.

    

L’Andrei s’encarrega de portar les novetats. Arriba al primer aniversari amb una nòvia choni, la Janine (Miranda Gas), i la seva aparició suposa un capgirament en aquest ecosistema tan peculiar. Està embarassada. La noia té bastant més cap que la seva nova família, i també facilitat per portar nens al món. L’Andrei no només té nòvia, sinó un nou amic, el Georg (Albert Triola), que també ve als aniversaris. És un altre que no ha complert ni un dels seus somnis, té una feina que no li agrada i una dona que intenta suïcidar-se cada vegada que ell surt de casa. Un quadro vital per sortir corrent.

Notícies relacionades

    

Entre l’escriptura de Kricheldorf i l’ajustadíssima direcció de Prat Coll, l’obra navega de forma equilibrada entre l’amargura i el riure, malgrat uns personatges tan patètics com cínics. Beuen encara que no obliden. Personatges que serveixen de forma extraordinària tots els intèrprets. Tot està tan equilibrat a Els tres aniversaris que cadascú té el seu moment de lluïment, encara que costa no destacar una Rosa Boladeras que mostra un gran treball en un paper fet a mida per a la seva contrastada capacitat còmica.