Ariana Grande, estrella pop en constant creixement

Si Ariana Grande no és un nom tan immediatament reconeixible com els de Justin Bieber o Miley Cyrus, competidors seus a la lliga del pop (no només) per a preadolescents, potser és per la seva menor tendència a la controvèrsia. Des del seu salt a la fama amb la sèrie Victorious de Nickelodeon a principis de dècada, la cantant/actriu ha cridat l’atenció més per les seves aptituds vocals que pel seu historial conflictiu, essencialment reduït a un episodi: Ariana llepant uns dònuts que no pensava comprar. #donutgate, es va dir, però ja ningú se’n recorda.

Quan es pensa en Ariana Grande, es pensa sobretot en una jove alumna avantatjada de Mariah Carey, a qui recorda en la seva fixació pel melisma (cinc o sis notes cantades sobre una síl·laba), però també en una artista, al contrari que la seva mestra, oberta a experimentar amb tota mena de sons, gairebé sempre amb fruits notables.

Nascuda a Boca Ratón (Florida) el 1993, filla de pares poc musicals, Grande va començar a despuntar –com a bona estrella mil·lennista– a través del seu propi canal de You­tube. Cantava tremendes versions com There’s hope d’India. Arie es muntava els seus propis vídeos amb amics i imitava a la perfecció celebritats. Amb aquest canal els joves es va començar a enamorar d’aquesta «princesa per al públic, però freak  com deia el raper Mac Miller (ara el seu nòvio) en el seu single conjunt The way del 2013.

Després de Youtube va venir Broadway (el musical 13, el 2008), i més tard Nickelodeon, primer amb la sèrie Victorious i després amb la defenestrada Sam & Cat, creuament de Victorious amb la no menys popular iCarly, que es va cancel·lar abans de temps per un milió de factors, entre ells l’afany de Grande per fer altres coses. En aquell moment l’artista ja començava a enfilar la seva carrera musical amb un primer disc, Yours truly, que va arribar al número u a la llista Billboard 200 el setembre del 2013. ¿Revelació? Ho deixem en decent carta de presentació; barreja acceptable, però falta de sang, de doo-wop, R&B i pop adolescent.

El single retro-R&B Problem va avançar una nova Grande, més dinàmica en la seva entrega vocal i conscient de la seva sexualitat. De l’àlbum My everything es va extreure després un enorme single, en companyia de The Weeknd, titulat explícitament Love me harder (Estima’m més fort). Quan, a finals del 2014, Grande cantava frases de dominàtrix al single Get on your knees de Nicki Minaj, semblava desafiar clarament els que volien veure-la com una innocent princesa pop.

Imitadora nivell deessa

En el seu moment va dir que el seu segon disc li agradava cinc vegades més que el primer. I, de fet, era cinc vegades millor. Va fer més soroll fora dels EUA –va arribar a número tres a Espanya– i la va portar per primera vegada de gira mundial; va recalar al Palau Sant Jordi el 15 de juny del 2015.

L’antiga nena prodigi havia viatjat a Europa convertida en Dangerous woman, títol d’un tercer àlbum de pols marcadament R&B i lletres de luxúria i desig. En la tornada del seu millor single, Into you, demana «una mica menys de conversa i una mica més de tocar el meu cos». A Bad decisions pregunta: «¿No has vist mai una princesa ser una bandarra?» En contrast amb aquests atreviments, Grande equilibra la seva imatge interpretant dolços duets com el que l’ha unit a John Legend en la nova versió de La bella y la bestia.

Notícies relacionades

Diversos vídeos van captar el so de l'explosió al Manchester Arena

Ariana Grande supera Taylor Swift a Instagram

Els seus recursos s’estenen també a l’àmbit de la comèdia: el març de l’any passat es va encarregar de presentar Saturday night live i no va semblar patir en excés. Cal recordar, per necessitat, aquell esquetx amb Grande com a becària de Tidal encarregada de salvar l’empresa quan fallaven els streams de diversos artistes. La pobra noia s’encarregava de reemplaçar Britney Spears, Shakira, Rihanna, Céline Dion, Whitney Houston… 

Està per veure com afectarà l’atemptat de Manchester la carrera de Grande, fins ara en constant creixement tant a nivell popular com artístic. Dangerous woman havia sigut número u en un bon nombre de països, incloent-hi Espanya. Encara es desconeix si oferirà o no la seva actuació al Palau Sant Jordi el 13 de juny.