Factor Mascarell

Ferran Mascarell és l’autor principal del model de cultura de Barcelona. Ell va donar forma a l’Icub. Ell va practicar l’acord institucional i ideològic en temps de màxima confrontació entre pujolisme i maragallisme. Si l’haguessin deixat fer, el Fòrum 2004 no hauria fracassat. Conseller de cultura en dues de les més difícils situacions, va salvar tants mobles com va poder i va proposar un nou pacte cultural, aquest cop al Parlament, que no va prosperar perquè els partits catalans mai han volgut concedir-se espais de pau i treva.

Més endavant va ser l’ideòleg principal de l’estat propi com a concepte inclusiu. De tots els consellers socialistes que van abandonar el partit, és un dels dos únics que es van mantenir amb càrrec públic rellevant (l’altre és Ernest Maragall, eurodiputat fins al 2016). En comptes d’enquadrar-se en el no-res com la majoria dels seus ex- companys, es va aproximar a Artur Mas, tot i que sense abandonar la transversalitat. Ara, com a delegat de la Generalitat a Madrid, posa en pràctica una de les actituds subjacents més fructíferes de l’independentisme. En comptes de xiular himnes, cosa que no es pot fer sense ofendre, transmet la idea que Catalunya tan sols pretén deixar d’estar a sota per posar-se al costat.

Notícies relacionades

Colau guanyaria una altra vegada les municipals amb ERC com a segona força

Un recital de màgia i emoció

Ara ha suggerit que es proposa repensar Barcelona i encapçalar una candidatura a les properes municipals, més enllà del PDECat però amb el suport del PDECat. Sondeigs com el d’ahir d’EL PERIÓDICO, que preveuen una hecatombe per als postconvergents, li eixamplen la finestra d’oportunitat. Compte a tancar-li la porta, perquè es podria presentar igualment.

Veurem si posa la cultura en primer pla. Més que mai i com a distintiu de marca de ciutat. De manera insòlita, Mascarell ha pujat per l’escala de la cultura. Doncs si opta a l’alcaldia, i sobretot si hi arriba, que la cultura, entesa com un tot de tots, ascendeixi amb ell.