Ricky Martin, llatí i atemporal

El reggaeton i la nova música urbana han propinat algunes urpades a la base social potencial de Ricky Martin però no han pogut amb ell: la seva música llatina crescuda als anys 90, aquell crossover que presumia de «vida loca», aguanta. Encara que l’astre porto-riqueny se situa a les antípodes de l’aire de carrer dels ídols emergents, la seva passarel·la de 'greatest hits' va causar furor dimarts en un Palau Sant Jordi ocupat per 12.000 persones, segons la promotora.

    

La parcel·la més dubtosa va ser la primera, la més anglòfila i pop, amb  'Mr. Put it down' i 'This is good' obrint foc i el cos de ball, un octet paritari, escampat atropelladament mentre Martin, fet un figurí, amb americana i corbata, feia de crooner lleuger engolant la veu. Arrencada confusa, atordidora. No va ser fins a la cinquena cançó que va canviar l’anglès per l’espanyol ('Adrenalina') i el públic es va alçar dels seients.

Va compaginar els seus missatges 'new age' («m’emporto molta llum d’aquest lloc meravellós») amb el canvi compulsiu de vestuari, cinc, sis vegades, de la camisa blanca a la faldilla tribal a 'It’s alright', adoptada pels seus ballarins. Abans de l’equador del concert, el míssil de 'Livin’ la vida loca', una apologia dionisíaca en contrast amb el posterior vídeo de la Fundació Ricky Martin, advertint que hi ha «27 milions de víctimes del tràfic de persones». Suavitzant el xoc conceptual, el concert es va reprendre amb 'Asignatura pendient'e, una balada crítica amb l’ansietat materialista i la vida en la 'jet set'. «Em vaig oblidar que a terra es viu millor», diu.

    

Les balades van centrar el següent tram: 'Disparo al corazón', un 'Tu recuerdo' amb guitarres acústiques, 'Te extraño, te olvido, te amo' i 'Vuelve'. Ricky Martin, heroi romàntic, víctima de l’amor. «Tantas noches en vela/ aferrado a mi almohada». Classicisme afectat, tan lluny, també aquí, del pols de barri, del vers dur i el perreo de l’última llatinitat.

 Va tornar el ritme amb 'Adiós', acostant-se a la cúmbia, i d’allà al 'Vente pa’ ca' que l’acosta a les audiències més joves de la mà de Maluma. El Palau Sant Jordi, preparat per ballar-ho tot: 'María', 'La bomba' i un 'Por arriba, por abajo' amb missatges inspirats en les banderes que esquitxaven les grades del recinte. Èmfasi en cert país sud-americà: «Veneçuela, no et quedis callada, ¡parla fort, que el món t’està escoltant!».

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

    

Llatinitat desbocada, amb tocs salsers, i tornades que no cal sentir dues vegades perquè se t’encomanin, coronades per 'La copa de la vida' (la del Mundial de futbol de França-98) i 'La mordidita', amb pluja final de confeti. La música llatina ha fet un tomb en els últims anys, però, a ulls dels fans que van anar al Sant Jordi, Ricky Martin no és antic, sinó un clàssic.