Primavera Sound, el festival de festivals

Amb les seves 224 actuacions programades al Fòrum, el Primavera Sound desplega un any més les seves poderoses armes de seducció amb el reclam d’una música alternativa que mou multituds: tot apunta que l’assistència global d’aquesta edició rondi o superi les 200.000 persones registrades l’any passat, xifra que situa el festival com el més multitudinari de Barcelona, una ciutat per si mateix rica en mostres musicals. Al cartell, noms de prestigi com The xx, Arcade Fire, Bon Iver, Solange i el veterà Van Morrison.

Després del tradicional preludi de portes obertes d’ahir, encapçalat pel grup pop britànic Saint Etienne, el Fòrum centra les mirades a partir d’avui i fins a la matinada de diumenge. Seran tres jornades en què els assistents podran escollir en un menú simultani de 13 escenaris. Un públic que ha esgotat tant els abonaments per als tres dies (a preus situats entre els 145 i els 195 euros, depenent del moment en què es van comprar) com les entrades de dies solts (a 80 euros).

CONTENIDOR AMPLI / Quan una fórmula funciona no és aconsellable tocar-la gaire, suggereix el sentit comú, i el Primavera Sound es manté fidel al seu ideal de contenidor ampli, de gran superfície amb prestatgeries que ofereixen tots els sabors. El Primavera, si bé situa el seu epicentre en el marc mental anglosaxó, sembla aspirar a especialitzar-se en tot, o gairebé: de les figures de culte perdudes en el temps (Annette Peacock, debut a Espanya després de 45 anys de carrera) a un grup estrella del thrash metal (Slayer) passant per llegendes de la world music (el nigerià King Sunny Adé) i creadors electrònics (Aphex Twin) o del rap d’avantguarda (Kate Tempest).

Per això és possible parlar del Primavera Sound com d’un festival de festivals, si bé l’exuberància de la seva programació sol forçar l’assistent a prendre difícils decisions a causa de la coincidència d’horaris. Heus aquí alguns dels dilemes d’aquest any: ¿Bon Iver o The Afghan Whigs? ¿Broken Social Scene o The Zombies? ¿Grace Jones o Seu Jorge? Els macrofestivals donen peu a objeccions derivades del seu gegantisme (incomoditat generada per les multituds i les grans distàncies a peu, concerts més curts del que és habitual), si bé cal reconèixer-los la seva utilitat com a aparadors en els quals un pot descobrir propostes inesperades, fora del seu radar quotidià.

DEL BRASIL AL METAL / Aquest any, encara que es pugui trobar a faltar algun nom amb la tirada d’uns Radiohead o The Cure, la llista de noms propis és aclaparadora, sobretot dins del fil narratiu alternatiu –hi ha per exemple The Magnetic Fields, Teenage Fanclub, Royal Trux, The Wedding Present, Swans, !!!, The Damned, The Make-Up, Run the Jewels i Julie Doiron–, però també fora dels seus contorns: de la institució brasilera Elza Soares al metal extrem de Gojira. I l’estrena a Barcelona del nou disc de Mishima, Ara i res, encapçalant un gran grup de bandes catalanes com El Petit de Cal Eril, Anímic i Les Sueques. De les cancel·lacions d’última hora no se n’escapa ningú, tampoc el Primavera: si fa cinc anys va doldre la de Björk, aquesta vegada s’ha de citar la del carismàtic cantant de r’n’b alentit Frank Ocean, per «endarreriments de producció aliens a la seva voluntat».

Artistes, tots ells, que formen part d’un imaginari cultivat pel festival des de la seva primera edició, el 2001 (heretant els cicles de concerts que, sota el mateix nom, es van organitzar els 90). El modern Primavera Sound va néixer aquell any al Poble Espanyol (per allà van passar Pixies, PJ Harvey, Pulp i fins i tot Lluís Llach) i es va traslladar el 2005 al seu actual assentament al Fòrum, que ha acollit a figures com Lou Reed, Neil Young, Patti Smith, Brian Wilson, Caetano Veloso, The Cure, Nick Cave, Radiohead, Blur, Portishead i My Bloody Valentine.

Notícies relacionades

Cinc curiositats del Primavera Sound 2017

Espera al Primavera, Bandini

El Primavera Sound és també, i en una mesura no menor, una indústria, un esdeveniment que genera un impacte a la ciutat de 95 milions d’euros i on el 52% dels assistents són estrangers (sobretot, per aquest ordre, britànics, italians, francesos i alemanys). Públic atret per la barreja d’oferta cultural i, per què no admetre-ho, per la bonança climàtica i platges pròximes.

A ells es dirigeix també aquesta mostra que té un pressupost que puja a 11 milions d’euros, dels quals 140.000 els aporta l’ajuntament (consagrats a la parcel·la Primavera a la Ciutat, amb concerts en una vintena de locals i enclavaments urbans) i 175.000, la Generalitat (amb destí a l’àrea professional, el Primavera Pro). Un Primavera que, en la seva 17a edició, reafirma les seves formes de colós mentre, potser, es pregunta fins on té previst continuar creixent.