Djemà-el-Fna al cor

Que el novel·lista espanyol Juan Goytisolo desperti entusiasme i admiració entre la població marroquina es comprèn bé. Al Marroc –terra d’exili, font d’inspiració i testimoni directe durant més de trenta anys de la seva grandesa literària– se’n destaca no només la seva celebritat com a escriptor sinó l’haver-se mostrat un ciutadà més entre els musulmans, amb un profund respecte per la confessió islàmica i envers els pobles arabomusulmans en general.

Només cal fer un cop d’ull a la quantitat d’assajos, articles i llibres escrits sobre el Magrib, l’Orient Mitjà i l’Àfrica, geografies a les quals Goytisolo els va retornar la dignitat robada durant els processos colonials. Goytisolo no va ser un simple inquilí al país magribí, va ser dels pocs expatriats que s’hi han sabut integrar des del cor, aprenent la seva llengua, el dàrija (un dialecte de l’àrab clàssic), i vivint com els altres.

Vida modesta a la medina

Vida modesta a la medina«Va viure modestament a la medina de Marràqueix juntament amb la que va ser la seva família; el seu amic especial, el fill d’aquest i el fill del germà del seu amic», va comentar a EL PERIÓDICO, Ibrahim Khatib, el seu traductor oficial a l’àrab des de l’any 1986. Emocionat, va assegurar: «se’ns en ha anat un símbol de la relació entre Espanya i el Marroc», perquè Goytisolo estimava el Marroc i, en especial, Marràqueix i la plaça de Yamma el-Fna, el seu racó d’esbarjo.

Es movia en aquest ambient popular, prenent cafès i tes a la plaça històrica que ell mateix va impulsar per convertir-la en patrimoni de la humanitat com va acabar per declarar la UNESCO. Una part d’ell es mantindrà sempre entre els contadors de contes, els aiguaders, els encantadors de serps i els ensinistradors de micos, l’estampa típica de Djemà-el-Fna. El traductor Ibrahim el va veure per última vegada el mes de novembre passat a casa seva. Goytisolo estava enllitat, molt malalt i amb prou feines podia parlar. «Però sí que el vaig entendre bé quan em va dir: fa nou mesos que no escric», va comentar Ibrahim.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Va renunciar al sensacionalisme als seus escrits i a l’opulència merescuda pel seu impressionant treball literari els anys 50 i 60 que el va convertir en un dels millors escriptors espanyols del segle XX. Sempre va voler ser a prop dels més pobres, de les minories i dels exclosos socialment.

Potser per tot això, la figura de Goytisolo ha quedat dibuixada en la imatge col·lectiva marroquina com un símbol de la justícia social, de la igualtat i de la defensa d’altres civilitzacions més enllà de la judeocristiana. «Va ser molt crític amb Occident, com es pot observar als seus treballs dels anys 60 i a la sèrie de televisió d’Alquibla i això coïa a Espanya» va comentar Nabil Driuch, el traductor de Goytisolo per a Fronteras de cristal. A les mans del llavors jove traductor va caure l’obra de Goytisolo com un lingot d’or. «Va ser l’únic espanyol que va entendre la cultura arabomusulmana», va afegir.