Darrere la pista dels botxins de Hitler

Josef Mengele, l''àngel de la mort' d'Auschwitz, i Aribert Heim, el Doctor Mort, se'ls van escapolir, però la seva tenacitat i el seu sentit de la justícia, la seva "determinació i valentia", els van portar a seguir la pista, localitzar, assetjar, detenir i portar davant els tribunals criminals nazis com Adolf Eichmann, l'artífex de la 'solució final'; Klaus Barbie, el 'carnisser de Lió'; Ilse Koch, la 'gossa de Buchenwald', o el capità de les SS Erich Priebke. Amb l'excepció de Simon Wiesenthal (el detectiu amb sis milions de clients, el va anomenar 'The New York Times' en al·lusió als morts en l'Holocaust), són gairebé desconeguts els noms del petit grup d'homes i dones que van dedicar les seves vides a atrapar criminals de guerra del règim de Hitler per "impedir que el món oblidés els seus crims". De rescatar-los, i de documentar profundament cada cas, se n'encarrega 'Cazadores de nazis' (Turner), d'Andrew Nagorski Andrew Nagorski(Edimburg, 1947), escriptor i periodista durant més de tres dècades de 'Newsweek', recorrent a arxius i entrevistes personals.

LA GUERRA FREDA

Els fiscals dels judicis de Nuremberg (Benjamin Ferencz), Dachau (William Denson) i Auschwitz (Fritz Bauer), els agents del Mossad que van segrestar Eichmann en el seu refugi de l'Argentina (Isser Harel) i aquells que van contribuir a trobar les seves empremtes, els que des d'una oficina dels Estats Units van impedir que els nazis seguissin vivint impunes al seu país (Elizabeth Holtzman o Eli Rosenbaum), els que van investigar pel seu compte en croades personals (com Wiesenthal, Tuvia Friedman o Beate i Serge Klarsfeld)... Tots "van seguir lluitant fins i tot quan la resta del món, inclosos els governs que representaven els vencedors, ja havien perdut tot l'interès en el destí dels criminals de guerra nazis", destaca Nagorski. Perquè després de la segona guerra mundial i aquests primers processos als alts càrrecs nazis, molts dels quals van acabar a la forca i altres amb penes de cadena perpètua, els Estats Units i l'URSS, embarcats en la guerra freda, van preferir beneficiar-se dels coneixements dels nazis sobre el seu nou enemic abans que perseguir-los.

Això va permetre que molts nazis seguissin amb les seves vides a Europa, sovint sense ni tan sols canviar-se el nom, o s'exiliessin als Estats Units i Llatinoamèrica camuflats entre els milions d'europeus que intentaven aixecar el cap després de la guerra. Per Nagorski, la captura el 1960, el judici i el penjament d'Eichmann "va marcar el principi de la consciència, cada vegada més estesa, que els criminals nazis se n'havien sortit impunes i va revifar l'interès general pels seus crims".

VENJANÇA O JUSTÍCIA

L'autor no eludeix al fet que els caçadors de nazis sovint "es van enfrontar els uns amb els altres i es van llançar recriminacions, es van mostrar gelosos dels èxits dels altres i es van comportar com a verdaders rivals, encara que perseguissin més o menys les mateixes metes". També aborda el tema de la venjança, "que va moure alguns en un principi, especialment aquells que havien passat pels camps" (com Friedman, que "fantasiejava amb el dia que els jueus els tornessin el cop als nazis, ull per ull"), encara que aviat es van bolcar a insistir que se'ls processés. El mateix Wiesenthal va titular les seves memòries 'Justícia, no venjança'. "No només pretenien castigar els culpables, sinó que jugaven un paper crític per establir un relat veraç que pogués passar a la història", perquè, i cita Harry Truman, l'objectiu dels judicis havia de ser "educar el món" i "que fos impossible que, amb el pas del temps, algú digués: 'Oh, això mai va succeir, no és més que propaganda, un munt de mentides'".

PENEDIMENT I RESPONSABILITAT 

Notícies relacionades

Esvàstiques al Palau de la Música

Els tuits des de Mauthausen arriben a la vinyeta

Els exemples del llibre proven que la majoria de nazis "mai es van penedir" ni es van responsabilitzar dels seus crims i sempre van mantenir l'excusa que només "seguien ordres", quan en realitat, com a individus, sempre van tenir elecció. Ressalta Nagorski com l'esforç dels caçadors de nazis va ajudar a més a aprofundir en el debat sobre la naturalesa i la "banalitat del mal", que va articular la filòsofa Hannah Arendt durant el judici a Eichmann. Segons l'autor, l'alt comandament de les SS "va cometre uns actes monstruosos en nom d'un sistema monstruós però resumir-ho tot dient que era un dimoni que fa que els altres semblin àngels al seu costat no explica la facilitat amb què els règims tirànics troben ciutadans normals disposats a comportar-se com a criminals".

Per Nagorski, en els casos dels últims anys de vells nazis portats a judici, com els de John Demjanuk o Erich Priebke, la vellesa "no absol de la culpa" i els seus delictes no han de prescriure, encara que per la seva avançada edat no arribin a trepitjar la presó. "¿Per què perseguir en els seus últims dies l'ancià guàrdia d'un camp de concentració? ¿Per què no deixar que els responsables vagin desapareixent a poc a poc i en silenci?", es pregunta. "Per demostrar que els espantosos crims de la segona guerra mundial i de l'Holocaust ni poden ni s'han d'oblidar, i que aquells que els van instigar o van cometre -o els que se sentin temptats de fer el mateix en el futur- no s'haurien de sentir mai salvats de la llei".