L'últim adeu a Goytisolo

Emocionant cerimònia de comiat a l'escriptor Juan Goytisolo al cementiri espanyol de Larache, ciutat de l'antic protectorat i on el novel·lista ha decidit ser enterrat. En el seu testament va expressar el desig que la seva tomba es cavés al costat de la del seu gran amic i escriptor francès, Jean Genet, mirant al mar Atlàntic. Pel que sembla, Genet va influir molt en la seva vida i en la seva obra. Goytisolo va visitar el cementiri molta vegades i va assenyalar on volia ser recordat. Amb ell també s'enterra una part de Marràqueix “que sempre el trobarà a faltar”, va comentar un artista de la ciutat ocre i molt pròxim a l'escriptor. 

L'adeu no només l'hi van dir els seus familiars i amics més pròxims sinó musulmans vinguts de diferents regions del país magribí i de les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla. “Aquest és un dia trist no només per a nosaltres sinó per a una gran part de la humanitat perquè Juan va ser humanitat, ja que on hi havia injustícia, allà estava Juan”, va comentar a EL PERIÓDICO, Aomar Mohamedi Dudú, líder musulmà de Melilla als anys 80 i protagonista de les mobilitzacions de protesta per la Llei d'Estrangeria, que va impedir molts nascuts a la ciutat ser espanyols i posseir el DNI. “Goytisolo ens va ajudar bastant”, va matisar. 

Goytisolo defensava causes igual que escrivia. No li agradaven els discursos, sinó les paraules i això és el que ha abundat en el seu comiat, nombroses paraules extasiades i redreçades amb un afecte molt especial de tots els que l'admiraven, estimaven i van disfrutar de la seva oratòria i ploma.

PENSAMENT CRÍTIC

Lola López Enamorado, amiga de l'escriptor espanyol i actual directora de l'Instituto Cervantes de Tetuan li va dirigir les primeres paraules a Juan Goytisolo rescatades de la seva pròpia obra: “cómo expresar la dicha que me embargaba, apátrida, ajeno al redil de los puros, sentía la alegría un ochentón liberado de los grillos que le encadenaban a unos principios de noble fachada a los que se había opuesto sin éxito a lo largo de su vida. Libre de ser un individuo a secas, no el miembro de una tribu, de disentir de la unanimidad castiza  y de poner letra a la música consensual del día, miraba y remiraba la opaca masa de nubes que cubrían el estrecho y velaba la vista desde la otra orilla. Me había ganado el pulso el derecho de ser yo mismo sin redil alguno, tanto y tanto esfuerzo de trabajo diario y tantas y tantas páginas escritas: tanto y tantos, tantas y tantas páginas tachadas rehechas para zafarme de lo que me constreñía”.

Notícies relacionades

Juan Goytisolo, mort d'un dissident

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

Perquè a Goytosolo el constrenyia el que atacava el vulnerable, l'indefens, l'exclòs, el pobre, al desnonat i se sentia indiferent per tot allò que representava l'excés. Tot això abunda al Marroc, país del seu exili i del qual es va enamorar i per al qual, potser per això, a penes va tenir paraules majors. 

Els assistents van coincidir a dir que caldrà esperar molt de temps per veure néixer un novel·lista tan clar, de pensament crític i amb una gran bondat. El pont d'unió entre el Marroc i Espanya, Occident i Orient, ha marxat però deixa un immens llegat. El seu testimoni ja el van prendre des de fa temps altres intel·lectuals i grans coneixedors del Marroc i de la cultura arabo-musulmana com el catedràtic, Bernabé López García, company en aquell primer esforç de trobada d'intel·lectuals hispano-marroquins que va intentar forjar aquell gran amic d'Espanya que va ser Mohammad Larbi Messari a finals dels 70 i que no va donar els fruits esperats per a un entesa millor entre els dos pobles.