Oriol Broggi experimenta amb Lorca a 'Bodas de sangre'

Oriol Broggi, director de La Perla 29, està a punt per assistir el pròxim dia 14 a l’estrena de 'Bodas de sangre', la seva primera incursió en l’univers de Federico García Lorca (1898-1936), a la Biblioteca de Catalunya. Les ganes de jugar i experimentar han marcat el projecte. Per potenciar tot el simbolisme i la poesia de l’obra, hi ha introduït un cavall espanyol que munta l’actriu Montse Vellvehí. Juguetón, com es diu el meravellós exemplar, simbolitza virilitat, bellesa, desig, erotisme i mort. Ell imprimeix una màgia especial a aquesta producció, un aperitiu del Grec 2017, protagonitzada per un potentíssim elenc. Clara Segura, Nora Navas, Anna Castells, Ivan Benet i Pau Roca interactuen en el muntatge no només amb el text, sinó també amb la música, un personatge més en l’obra, interpretada per Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra.

Lorca solia tocar el piano en les representacions que feia pels pobles d’Espanya amb la seva companyia La Barraca, l’esperit de la qual intenta rescatar Broggi amb aquesta proposta. En ella, l’impuls vital que desencadena el drama a 'Bodas de sangre', la incontrolable força de l’amor i del destí, està subratllat per una banda sonora en què s’alternen el flamenc i altres estils musicals.

«'Bodas de sangre' està en l’essència del teatre espanyol», diu el director davant el repte d’enfrontar-se al seu primer text de Lorca. Però és menys complex que Boscos, el trencaclosques de Wajdi Mouawad, una odissea que s’estenia per tot el segle XX, i gran tour de force d’aquesta temporada per a La Perla 29. Però a Broggi no l’espanta provar coses noves i a 'Bodas de sangre' ha anat més enllà. En el muntatge els actors no només interpreten més d’un rol, sinó que també els comparteixen.

PICARDIA

Clara Segura i Nora Navas, per exemple, interpreten la majoria de personatges femenins i s’alternen en ells. Fins i tot arriben a intercanviar-se en papers tan antagònics com el de Mare i Nòvia. Detalls d’attrezzo, vestuari i entonació serveixen per visualitzar el canvi d’un rol a l’altre, explica Segura. «Tots tenim mitificat Lorca. El seu llenguatge poètic és molt potent però en el seu teatre també hi ha picardia i un cert gamberrisme en alguns detalls. Ens hi hem acostat per fer nostre el text i així jugar-hi amb tota confiança», explica.

Per a Navas, que ja havia interpretat abans tres obres del cèlebre dramaturg i poeta granadí, la màgia d’aquesta nova producció s’ha de buscar en «l’emoció i la tensió que es crea amb una obra que és capaç de fer-nos mirar al passat i al present». Però no és fàcil trobar el to just. «Els actors hem d’afinar molt les paraules, com els músics que ens acompanyen, per poder transmetre-les amb tota la seva bellesa, força i sentit», afegeix. El procés de treball ha sigut «nítid i desacomplexat», assenyala Pau Roca, membre de la productora Sixto Paz, encantat de treballar amb La Perla 29.

DONES SENSE LLIBERTAT

Aquest relat amorós amb desenllaç sagnant està basat en un fet real, un crim que va tenir lloc a Níjar, on una núvia va fugir amb el seu amant el dia del casament. Lorca es va inspirar en aquesta notícia apareguda a la premsa per reflectir la falta de llibertat de les dones de la seva època. «La història és molt senzilla», reconeix el director. «He preferit deixar l’estructura dramàtica en un segon terme per intentar ressaltar més tota la força poètica del text».

«Lorca era un autor feminista que s’avança al seu temps. En aquesta obra del 1933 dona veu a dones que llavors no podien parlar, com les nostres àvies», diu l’actor Ivan Benet. «Els seus personatges afronten el seu propi camí al marge del què diran», afegeix Navas.

Segura recorda que el seu teatre va servir per «defensar les dones i denunciar la seva falta de llibertat i el tracte desigual amb els homes». Per desgràcia, són coses que no estan del tot superades, «perquè ho portem a les nostres arrels», recorda. Per a mostra n’hi ha prou de veure com s’analitza de manera diferent el comportament dels homes i les dones, i totes les dones víctimes de la violència masclista. «La modernitat de Lorca és brutal. I l’escena final entre la mare del nuvi i la núvia és pura teràpia de dol col·lectiu».

ACTUAR A DISTÀNCIA

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La disposició de l’espai a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya situa el públic al voltant d’un rectangle cobert de sorra, molt a to amb l’entorn rural on transcorre el drama i ideal per al cavall. La seva presència en el muntatge ha obligat els actors a treballar a considerable distància entre ells. «És molt emocionant actuar amb ell. Espero que no es posi nerviós», diu Vellvehí, que mai s’hauria imaginat que actuaria com a amazona en un dels seus espectacles. «Encara que sembla que disposa de molt espai, en realitat no n’hi ha tant», afirma.

Serà difícil viatjar amb el seu estimat Juguetón quan l’espectacle vagi de gira per Catalunya i Espanya, una vegada finalitzin les funcions a Barcelona. S’hauràd’adaptar la producció.