Cesk Freixas, més enllà del no

Després de ‘Protesta’ (2014) arriba ‘Proposta’, un treball 

amb el qual Cesk Freixas ha volgut alertar de com és de «fàcil instal·lar-se en el no, en la crítica continuada, per més motius que hagi», alhora que advoca per «assumir responsabilitats encara que a vegades hagis d’empassar-te alguna contradicció». Una obra de missatges matisats, fins i tot sense cedir en els ideals, que el trobador del Penedès presenta aquest vespre, acompanyat pel guitarrista Víctor Nin, al Barts Club (21.00 hores, en el marc del festival Guitar BCN).

Freixas explica en el disc que «la protesta, sense una proposta, no és vàlida», fent seva l’autocrítica i acompanyant l’exercici d’una banda sonora que reprèn el «vessant rocker, de guitarres tant acústiques com elèctriques», implantada en el treball anterior. Les estrofes explícites hi continuen sent: «hem vingut a transformar», repeteix a Els carrers pels palaus. «Una cançó potser excessivament militant, com Pandora, però em venia de gust per tancar un cicle», explica. «Durant molts anys havia pensat que les cançons haurien de ser una eina per a l’anàlisi, però no només és això. Si fos així seria fins i tot malaltís. Cal saber trobar l’equilibri entre el debat i l’entreteniment», reflexiona l’autor de La petita rambla del Poble-sec.

CANÇÓ I ROCK 

Cançó d’autor i punts rockers es barregen a Proposta. «Vaig créixer amb rock català, rock dur i metal que escoltaven els meus germans, barrejat amb la nova cançó que sentien els meus pares», revela Freixas, que té el propòsit de fondre aspectes dels dos mons. «L’ús social de la cançó el vaig aprendre dels cantautors, i m’interessa actualitzar la seva estètica, que a vegades s’ha percebut com anquilosada», considera el cantautor, que en una altra peça, titulada Aquí, la bellesa i la dignitat, diu voler ser Violeta Parra, i que dedica una cançó, Heura, a la seva filla, que ara té sis mesos.

Un dels cantautors que havien escoltat els seus pares a casa era Raimon, de qui adapta un fragment d’Al meu país la pluja amb un comunicat del text en llengua tamazigh a càrrec de Yacine Belahcene. El propòsit en aquest tema era «transportar la cançó a un imaginari sonor una mica més mediterrani i explicar a través d’ella que som un país d’acollida», detalla.

PAUSA VALENCIANA 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sense situar-se ni al circuit pop ni en el del mestissatge, Cesk Freixas observa que «segueixen arrossegant-se prejudicis amb els cantautors» i que a vegades se’ls veu «com una cosa del passat». La seva «obsessió», assenyala, «és explicar que el cantautor és útil i que pot fer-ho passar bé a la gent». Malgrat les dificultats, va presentar fa unes quantes setmanes el disc a festival Strenes, de Girona, i ho farà en aparadors com Clownia, Acampada Jove i Bioritme. En terres valencianes, inesperadament, es prodiga menys ara que fa uns anys. «Després del canvi de govern, els artistes del Principat hem notat una pausa i ens costa més anar-hi a tocar. No és una crítica: l’escena valenciana s’està ressituant, disfrutant dels seus espais, i nosaltres ens hem d’esperar una mica».

Freixas ha format part de les llistes de la CUP tant al Parlament de Catalunya (el 2012 i el 2015) com en dues eleccions municipals, a Vilafranca del Penedès i al seu poble, Sant Pere de Riudebitlles. Un compromís públic que «pot tancar-te algunes portes, és normal», assumeix. ¿Repetirà en el futur? «Dependrà de cada situació», apunta, escèptic davant la tendència dels partits a «utilitzar figures de la cultura per captar vots; això és vella política».