'Transcrepuscular', d'Emilio Bueso: llimacss telèpates i libèl·lules gegants

Emilio Bueso (Castelló, 1974) va decidir sortir de la seva zona de confort, el conte de terror a la manera clàssica i el relat distòpic de civilitzacions en col·lapse ecològic, i es va llançar a navegar per l’espai. El resultat és la trilogia Los ojos bizcos del sol, de la qual acaba de publicar a Gigamesh la primera entrega, Transcrepuscular. «Volia treballar el fantàstic, no en una àrea de la literatura de gènere sobreexplotada, sinó en una de desguarnida i híbrida: el gènere de sword and planet, en què coincideixen elements de la fantasia èpica i de la ciència-ficció», explica. Un samurai castrat reconvertit en agutzil, un astròleg i unes funcionàries locals que volen sobre granges d’immensos cargols vociferants a dalt de gegantines libèl·lules, vespes o arnes, cuirassats amb closques d’escarabat i acoblats a mol·luscos que amplien els seus sentits (o s’apoderen i penetren literalment d’ells); un drap parlador i insolent que és un guant i és un ésser ple d’extremitats i peduncles, gegantines erugues tren… Un exercici d’imaginació creadora en què no s’ha quedat curt.

Si som en un planeta al qual en algun moment deu haver arribat el gènere humà però on sembla que no queda rastre de cap tecnologia avançada la lògica diu que s’hi deu haver produït un retrocés, un col·lapse encara més gran que el de novel·les de Bueso com Cenital. «Et preguntes –explica– si els diferents punts de col·lapse que jo he treballat en els meus llibres no podrien donar lloc a societats en què, d’una banda, hi hagués uns desproveïts i abandonats mentre que d’altres estan molt desenvolupats, com de fet passa avui. Aquest contrast és el que jo he volgut treballar. Aquesta confrontació entre la tecnologia que ens pot enviar a tots a l’infern i com alguns es resisteixen a aquest avanç, a un tecnòleg tecnoescèptic com jo sempre li semblarà que és bon material per explicar una història».

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

El tecnòleg tecnoescèptic s’ha atrevit a plantejar les conseqüències hipotètiques d’una situació físicament possible segons els manuals de mecànica celeste. Un planeta que està ancorat a la seva estrella en acoblament de marea, com la Lluna respecte a la Terra: «Té una cara que sempre dona a aquesta estrella, un desert destruït per aquest sol, una altra que es queda en una nit gelada i una regió equatorial on sí que hi ha dia i nit. He imaginat quins tipus de biologia i civilització s’hi desenvoluparien». Potser l’onada de descobriments de sistemes d’exoplanetes, tots molt estranys, l’ha inspirat, admet.  També ha posat a la coctelera la teoria de l’endosimbiosi de Lynn Margulies, com la simbiosi entre diferents espècies és la clau en l’evolució. «¿Si anem a un altre ambient, ens integraríem amb les espècies d’aquell medi ambient? ¿Com ho faríem? ¿Quina humanitat ens espera? ¿Podria convergir una certa intel·ligència alienígena amb determinats humans? He generat tot un univers a partir d’aquestes premisses», conclou.

Després del llançament de Transcrepuscular, el primer títol de la nova col·lecció Novum de l’editorial Gigamesh, hi ha tota una aposta editorial per fer mínimament rendible l’escriptura a autors de gènere que a Espanya tenen una base de lectors més o menys assegurada, però difícilment ampliable, que es queda al voltant del miler de seguidors. Del llibre se n’han llançat 1.000 exemplars amb paper portat especialment d’Itàlia, llom de tela, una portada amb acabat metal·litzat que ha costat sis mesos dissenyar-la, una versió or firmada i numerada per 42 euros, una altra de plata per 32 euros… I no es reeditaran. Només quan s’hagin publicat els tres exemplars de la trilogia en aquestes condicions, i l’ebook per a qui prefereixi llegir a bon preu que col·leccionar edicions premium, se’n llançarà una versió omnibus assequible en rústica. «Està baixant el nombre de lectors perquè sovint qui té el temps per llegir no té els diners i qui té els diners no té el temps», analitza Bueso. Potser la proposta de Gigamesh per maximitzar les possibilitats d’un mercat com aquest serveix perquè l’autor rebi per un treball d’anys una mica més que, diguem, mil eurets.