El mar vist per Allan Sekula

El 19 de novembre del 2002, el 'Prestige' es va enfonsar davant la costa gallega. I el vessament de cru que això va ocasionar va suposar una de les pitjors catàstrofes ecològiques d’Espanya. La marea negra no va trigar a arribar al litoral, però davant la passivitat i inoperància del Govern va ser la ciutadania la que es va dedicar a netejar el desastre. Allan Sekula (Erie, 1951-Los Ángeles, 2013) va arribar a Galícia a mitjans de desembre. I el que va veure va ser centenars de voluntaris traient constantment chapapote de la platja perquè chapapote i platja tornessin a unir-se passats uns minuts. Un treball repetitiu, constant i que no servia per a res, i que va recordar al fotògraf nord-americà el mite de Sísif. D’aquí ve Sísif col·lectiu, títol de l’exposició que la Fundació Tàpies li dedica des de demà fins al 25 de setembre.

Una mostra que és la primera monogràfica del fotògraf al país; una mostra que incideix en l’impacte de la globalització en l’economia marítima (i al revés) i una mostra que analitza el nou marc moral imposat pel neoliberalisme del segle XXI. Totes les preocupacions que inquietaven l’«artista, pensador i activista», com el defineix la seva viuda, Sally Stein. I totes preocupacions que apareixen constantment en el treball de qui és considerat un dels fotògrafs més renovadors de la segona meitat del segle XX a la vegada que menys ortodoxos: «La seva fotografia no és estrictament documental, observacional; la seva fotografia és una manera d’intervenir en els esdeveniments, de posar-s’hi a dins. La fotografia com una eina de participació, no com un testimoni distant i fred», aclareix Carles Guerra, director de la fundació. 

GÈNERE HETEROGENI

N'hi ha més: Sekula entenia la pràctica fotogràfica com un gènere entre l’assaig visual, la literatura social i el museu de foteses. Això últim es veu clar en el més tardà dels seus grans projectes: Ship of fools / The Docker’s Museum, per al qual ni tan sols necessitava fer fotos, sinó que comprava a internet objectes relacionats amb l’economia i la cultura marítimes, records i restes materials d’un món que va desapareixent de l’imaginari. Com a exemple, enmig de la fundació, l’olor de mar que produeixen quatre penques de bacallà sec i la sirena d’un vaixell que omple la sala de soroll. 

Els objectes llueixen davant una altra de les obsessions de Sekula: el mar com a espai de risc que determina l’economia i les banderes de conveniència. Per a això serveix l’exemple del 'Prestige': vaixell monobuc liberià operat sota bandera de les Bahames que en el moment de l’enfonsament estava parat esperant que la seva càrrega se subhastés i tingués destí. I també sobre el tema parlen les instantànies que va prendre del 'Global Mariner', un vaixell tripulat per veterans de Greenpeace que denunciava tant les banderes de conveniència com l’explotació i les condicions dels treballadors del mar.      ESTIBADORS DE BARCELONA

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Ship of fools / The Docker’s Museum tanca la mostra que obre el primer dels seus grans projectes: Fish story, un clàssic entre les obres que inicien una crítica al capitalisme de la globalització. La peça té tant forma de llibre com d’exposició. A la Tàpies llueix en els dos formats i inclou una imatge de Barcelona, que Sekula va visitar en nombroses ocasions i amb què tenia vincles. La foto és de gran actualitat perquè plasma el sistema de sorteig que els estibadors del port utilitzen per repartir i mutualitzar el treball, procés ara en entredit i la pretesa suspensió del qual és el motiu de l’actual vaga.

Entre els dos projectes hi ha espai per a dos treballs més: Deep six / Passer au bleau, que mostra la transformació física i humana que als 90 va viure la regió de Calais (França) amb la construcció de l’Eurotúnel; i el documental Lottery of the sea, sobre els perills del mar i que inclou des de la col·lisió d’un submarí nuclear nord-americà amb un pesquer en pràctiques japonès fins a la transformació del front marítim barceloní i la seva revalorització immobiliària. «Hi ha un motiu subjacent en tota la seva obra: la idea de trobar una coalició comuna d’ordre global en què conflictes dispars tenen punts en comú», conclou Guerra. H