La llum i el so segons Brian Eno

No tot és llum i so a 'Lightforms/ Soundforms', l’exposició de l’Arts Santa Mònica dedicada al treball com a artista de Brian Eno, el també músic (pioner de l’espaiosa música ambient), cobejat productor de Talking Heads o U2 i, com va demostrar a Sónar +D el 2016, gran pensador humanista. També podem veure fotografies de pàgines de les famoses llibretes pautades en què Eno recull tota la seva vida creativa, incloent, per exemple, una amb la partitura de 'Thursday afternoon'. No són els fulls originals perquè si hi ha una cosa que no volia l’artista era veure objectes exposats en vitrines.

Aquesta mena d’exposició faria olor de retrospectiva, a artista mort a qui es ret homenatge, a obra dissecada. Aquesta mostra, que es pot visitar des de dimecres 14 de juny fins al 10 d’octubre, vol ser més una exploració de l’obra recent (i inconclusa, en certa manera) d’algú que continua buscant, compartint i respirant creativitat. L’exposició, en la qual participa Sónar +D, forma part del recorregut que fa el festival per la ciutat durant tota aquesta setmana.

PER VISITAR SENSE PRESSES

El trajecte es pot començar al claustre Max Cahner amb 'New space music', instal·lació musical concebuda per Eno des de i per a aquest espai. Uns minuts abans de la roda de premsa, el comissari, Lluís Nacenta, explicava com l’artista s’havia inspirat en tota la informació visual del lloc, com els balcons i els arcs, per crear el joc de llum, colors i notes.

L’ideal no és ser allà de passada, sinó aturar-se a experimentar relaxadament aquesta combinació de formes lumíniques amb formes de so que utilitzen múltiples canals i es tornen així tridimensionals: «És probablement la peça generativa més complexa de les que he fet», va assegurar ahir Eno. «Encara no està acabada, per cert, ho estarà a les sis. No facin una mala ressenya per aquest motiu. Aquesta nit estarà perfecta». La llibertat no treu la pulcritud.

La banda sonora de 'New space music' se serveix de les tècniques de l’anomenada música generativa, en què una sèrie de normes algorítmiques governen el funcionament de cada element de la composició. Aquesta idea va ser explorada per Eno a nivell audiovisual a '77 million paintings', icònica instal·lació que ocupa el nivell 2 del centre: «Una peça interminable, tot i ser un projecte totalment acabat», com diu Eno, en què s’explora un vastíssim conjunt de permutacions d’elements visuals i sònics creats per l’artista; cada combinació trigaria milions d’anys a tornar a aparèixer.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

També les pintures de llum 'Light boxes', que comparteixen primera planta amb els quaderns, evolucionen sense parar, tot i que a primera vista puguin semblar estàtiques. «Només cal estar 30 segons davant d’una per apreciar-ho», va assenyalar Nacenta.

MÚSICA PER AL PRAT

El projecte es completa amb una intervenció a l’aeroport del Prat, a la sala de recollida d’equipatges de la T1, on sonarà per megafonia l’últim disc ambient d’Eno: 'Reflection'. La idea és, és clar, una referència al seu mític 'Music for airports' del 1978, durant un període dels 80, de fet, música d’ambient a la terminal A de l’aeroport LaGuardia de Nova York.