El gran dia de Björk al Sónar

Sense necessitat de pujar a l’estrada a oferir un espectacle en directe, Björk ha passejat pel Sónar la seva aura d’estrella de la cultura audiovisual més inquieta. Una Björk multiplicada en tres, com bona icona de la multidisciplina: protagonista de l’exposició de realitat virtual 'Björk digital' al CCCB, entrevistada de luxe en la jornada inaugural del Sónar+ i, com a colofó, discjòquei en un enorme set de quatre hores que va servir per alçar el teló musical del festival.

L’artista islandesa no va estar present en la inauguració de 'Björk digital', però no hi va haver moment en què ella, més aviat la seva pertorbadora representació virtual, no deixés de manifestar-se d’una manera o una altra. L’exposició, sense objectes físics ni memòria retrospectiva a l’ús, és un recorregut visual i sonor, del voltant de 90 minuts, pels treballs de Björk en el terreny de la realitat virtual immersiva, en una estranya, sofisticada barreja de concert privat i videojoc interactiu.

Björk sembla avui bolcada en la realitat virtual com a manera expressiva del seu cabalós univers artístic i, sobretot, emocional. L’exposició del CCCB (vista ja a Sydney, Mont-real, Tòquio i Los Angeles) s’inspira de forma especial en el seu reparador últim disc, 'Vulnicura' (2015), en què, a manera de diari, confessa la devastació que va suposar la ruptura amb la seva parella durant 15 anys, l’artista nord-americà Matthew Barney.

here is Warren du Preez & Nick Thornton Jones' new #notget video that premiered at la's #björkdigital exhibition : https://t.co/tDUd8gMMAB

— björk (@bjork) 7 de junio de 2017

De 'Vulnicura' són els quatre vídeos de realitat virtual que es poden veure en la mostra mitjançant avançats entorns audiovisuals com ulleres VR Samsung i HTC o 'joysticks' d’aquesta última marca: 'Stonemilker', 'Mouth mantra', 'Quicksand', 'Family' i 'Notget'.

EXTENSA OBRA VIDEOGRÀFICA IMMERSIVA (I NO)

Més enllà d’això, el recorregut de 'Björk digital' es completa amb un suculent aperitiu, el videoclip de 'Black Lake' dirigit per Huang per encàrrec del MoMA de Nova York, i que, amb un sistema sonor que talla la respiració, regala una poderosa experiència immersiva en els paisatges islandesos. I, com a final no falta un desgreixador repàs de la seva obra videogràfica, amb els seus famosos treballs amb Spike Jonze, Michel Gondry i Chris Cunningham.

Al Sónar+D sí que s’hi va poder veure Björk en carn i os. L’esperada conversa entre l’artista i Brandon Stusoy (editor de 'The creative independent') havia de girar en teoria sobre la seva estreta relació amb el món audiovisual al llarg de la seva carrera. Però finalment es va convertir, inesperadament, en un diàleg distès sobre la seva relació amb l’ofici del discjòquei i el que podien esperar els assistents a la seva sessió de quatre hores a SonarHall.

Vestida amb un dels seus estilismes fantasiosos, la islandesa va revelar que jugar amb la música d’altres li sembla alliberador: «Treballar sempre en el teu propi material pot ser claustrofòbic».

No words > #Bjork @sonarplusd pic.twitter.com/bforJWouZ8

— Tendencias.tv (@tendenciastv) 14 de junio de 2017

A principis d’aquesta dècada, Björk va començar a oferir sessions a Brooklyn, però poc comunes: en llibreries de segona mà, amb eixos temàtics com les línies de baix o el picament de mans; en el primer cas, en una corba de vuit hores, cobrint des de Bach fins al hip-hop de Public Enemy. Només des de fa un parell d’anys ho fa d’una manera més professional en festivals o esdeveniments lligats a 'Björk digital'.

Notícies relacionades

Un Sónar sense límits

Björk, presència estrella al Sónar 2017

Malgrat que la seva tècnica ha evolucionat, no aspira a ser la millor discjòquei del món: «Les meves sessions es basen a disfrutar del viatge i compartir la meva biblioteca musical». Aquest viatge comença, va avisar, sense gaire insistència en el ball i amb una barreja de música clàssica i «estranya música del món». «La sessió és com una cornucòpia de tota la música que existeix al voltant del món. ¡Els humans som genials! Bé, no tots. I no em facin dir el seu nom», va rematar en referència, se suposa, a un mandatari de tupè dubtós.

A l’hora del tancament d’aquesta edició, la sessió de Björk al Sónar evolucionava sota les coordenades promeses: flautes atonals, veus subsaharianes i tocs del 'pop arty' d’Arca o Kate Bush. Tot plegat regat per espaiades notes d’un piano solitari. I refilets d’ocell.