Calixto Bieito estrenarà 'Obabakoak' al Lliure

Obabakoak, adaptació del cèlebre llibre de Ber­nardo Atxaga dirigida per Calixto Bieito, massa temps absent dels escenaris catalans, és una de les novetats de la pròxima temporada del Teatre Lliure. Una temporada que farà una aposta clara per la integració i que Lluís Pasqual, director del Lliure, ha dissenyat com un mapa d’històries per orientar l’espectador en una Europa i un món cada vegada més complexos.

    

Moltes obres actuals, però també alguns títols clàssics, serviran com a punts de referència on reflectir inquietuds i qüestionar la societat actual i els seus models econòmics, socials i polítics. La convivència serà un dels temes centrals, amb obres com la ja citada Obabakoak, una producció del Teatro Arriaga que interpretaran actors bascos i que es veurà en versió castellana.

SHAKESPEARE I CASSAVETES

La temporada obrirà el 14 de setembre amb Nit de Reis (o el que vulguis), un shakespeare adaptat i dirigit per Pau Carrió i interpretat per la Kompanyia Lliure. Entre l’àmplia presència de peces contemporànies destaquen Beguin de Beguine, creació inèdita de John Cassavetes que ha ressuscitat el belga Jan Lauwers; La tristeza de los ogros, esglaiadora obra basada en fets reals del seu compatriota Fabrice Murgia, que aquesta vegada, a diferència del seu pas per Temporada Alta el 2013, treballarà amb actors catalans.

    

També destaquen l’estrena de Si mireu el vent d’on ve, un treball d’aires txekhovians de l’anglesa Nell Leyshon; El temps que estiguem junts, una creació de Pablo Messiez fruit d’un taller al voltant del primer amor realitzat amb la Kompanyia Lliure, i El sistema solar, un irònic text de la peruana Mariana de Althaus. El dirigirà Carol López amb un potent repartiment: Nausicaa Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.

    

Diversos muntatges giren al voltant del concepte de l’altre, del tracte a l’estranger, al diferent. Brundibár –òpera estrenada als camps de concentració nazis i convertida en símbol de la resistència davant l’opressió que aviat veurem al Grec– n’és un exemple. Un altre ve del Mediterrani, el d’ahir i el d’avui. El metge de Lampedusa, adaptació del llibre Llàgrimes de sal, on Xicu Masó encarnarà el doctor que ajuda els que emigren a través del mar. I Pasqual dirigirà Medea, d’Eurípides, i Bérenice, de Racine, tots dos amb el mateix repartiment liderat per Emma Vilarasau. «Són dues cares de la mateixa moneda. Dues dones, dues estrangeres. Medea és la foscor; Bérenice, la llum», ha assenyalat el director.

    

La temporada que ve, el Lliure també posarà el focus en diferents col·lectius en risc d’exclusió amb muntatges com Living with the lights on, on l’actor Mark Lockyer explica amb humor els seus problemes amb l’alcohol i el trastorn bipolar, i Trans (més enllà), protagonitzat per persones que no s’identifiquen amb la seva sexualitat biològica.

    

Tres espectacles estrangers giraran al voltant de l’obstinació extrema. Extremités, del Cirque Inextremiste, compta amb un acròbata en cadira de rodes. Daral Shaga, una creació músico-circense-teatral dirigida per Fabrice Murgia, parla d’aquells a qui les tanques mai apartaran dels seus somnis. I Opus penetra en l’ànima humana amb un muntatge multidisciplinari australià en què intervenen 14 acròbates i el Quartet Débussy interpretant música de Xostakóvitx.

    

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Una altra obra que explora altres llenguatges és La visita de la vella dama, tragicomèdia de Frierich Dürrenmatt que Vicky Peña protagonitzarà amb marionetes i objectes animats per Farrés Brothers i Cia.

REPOSICIONS

Entre els muntatges que es recuperen figuren Be God Is, vist per primera vegada al Lliure, i Rhümia, un gran espectacle de pallassos. També el molt recomanable Renard o El llibre de les bèsties, així com Maria Estuard, dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Sílvia Bel, i In memoriam. La quinta del biberó, obra de creació dirigida per Pasqual. També torna Escrit en l’aire, una filigrana creada per Cesc Gelabert i el recentment desaparegut Moisès Maicas.