Belle and Sebastian, al palau del pop

No teníem ocasió de veure Belle and Sebastian a Barcelona en un escenari que no fos un macrofestival des del seu pas per Razzmatazz el 2004, i el mateix Stuart Murdoch es va mostrar sorprès amb el marc dels jardins de Pedralbes. «¿Això és Barcelona?», va preguntar, gairebé fregant-se els ulls, veient la monumental façana palatina que tenia a l’esquena.

Amb Belle and Sebastian es va fer el pop, aquest diumenge a Pedralbes, en la seva més esvelta expressió, un pop que encara que se serveixi de refinats recursos instrumentals (eren 10 en escena) mai sona carregat ni pretensiós, més aviat tot al contrari. El grup escocès està ultimant un nou disc que hauria de sortir a finals d’any, del qual va oferir un avançament, 'Sweet dew lee', una peça més aviat recollida, amb teclats envoltants i tornada llarga i melancòlica, que va cantar el guitarrista Stevie Jackson. «És la segona vegada que la toquem en públic», va informar.

PASSEJADA TRANQUIL·LA

Nit de recreació, doncs, dels èxits d’aquesta banda representativa de la generació indie-pop sorgida als 90, amb un Murdoch aparentment recuperat dels problemes de salut que, fa un any i mig, van frustrar el concert del 15è aniversari de Razzmatazz. Obrint amb la riquesa harmònica d’'Act of the apostle' i endinsant-se en peces mai subjectes a un patró compositiu únic ni portadores de tornades de manual, oferint recorreguts melòdics enginyosos a 'I’m a cuckoo', 'Seeing other people', 'The stars of track and field'… Murdoch, cordial, va seguir fent broma amb el Palau Reial («¿Qui hi viu aquí? ¿No deu ser el Rei d’Espanya, oi?») i es va marcar una passejada per la platea, tranquil·la, sense abraçades amb els fans ni selfies, mentre cantava 'Piazza, New York catcher'.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Al flanc esquerre de l’escenari, Sarah Martin al violí, la flauta travessera i la veu tècnicament millorable, sempre simpàtica, amb què va abordar 'I can see your future' abans que el repertori retrocedís fins als primers temps. «Aquesta és per als fans més antics de Belle and Sebastian. ¿Recordeu dels epés?», va preguntar (retòricament) a propòsit d’'I know where the summer goes'.

La llum es va imposar als clarobscurs emocionals quan 'Stay loose' va invitar el públic a aixecar-se de les cadires i ballar camí de 'Women’s realm' i de la irrupció en escena d’una vintena de fans per acompanyar 'The boy with the arab strap' i The blues are still blue. Felicitat compartida i un suau fos amb pas en fals: després de 'We are the sleepyheads', amb els graciosos cors de Martin, Murdoch va fer un intent d’'Another sunny day' boicotejat per la memòria. «Tinc problemes amb les cançons antigues. Deu ser que em faig vell», va fer broma abans de canviar el menú per 'Judy and the dream of horses', assegurant-se el final feliç. H