Tony Bennett: "M'agrada entretenir"

No és exagerat dir que és l’últim dels crooners clàssics, una veu que, sense necessitat de canviar de discurs musical, mantenint-se fidel al 'great American songbook', el cançoner americà, es manté impertèrrita en primera línia de l’escena, atraient tota classe de figures d’altres generacions: han gravat amb ell des de la malaguanyada Amy Winehouse a Lady Gaga, passant per Elvis Costello, John Legend i Alejandro Sanz. A prop de fer 91 anys (3 d’agost), Tony Bennett torna avui a Barcelona per debutar al Festival Jardins de Pedralbes.

La seva carrera cobreix més de sis dècades: va debutar el 1951 amb 'Because of you', un número u a la llista de vendes nord-americana, que va anar seguit d’altres èxits, peces que encara formen part del repertori dels seus concerts, com 'Rags to riches', 'When Joanna loved me' i 'I left my heart in San Francisco'. Entre els anys 70 i els 80 gairebé va desaparèixer, i va tornar triomfalment el 1994 amb MTV unplugged. Des d’aleshores, Bennett exerceix de memòria d’una era, donant vida als seus clàssics i a les inesgotables partitures de l’estàndard americà: aquí recala el seu últim disc, 'The silver lining (2015), dedicat al repertori de Jerome Kern.

Dos anys després d’actuar a Cap Roig amb una estrident partenaire, Lady Gaga, Tony Bennett torna en solitari i, abans de trepitjar l’escenari de Pedralbes, respon per correu electrònic el qüestionari d’aquest diari.

–A finals de l’any passat va publicar el llibre de memòries Just getting started. ¿Quina mena de coses desitjava compartir amb els seus seguidors?

–He tingut molta sort, des dels meus començaments fins al dia d’avui, de conèixer tanta gent que m’ha influït i tutelat. Així que el llibre és una carta d’amor a totes les persones que m’han marcat i m’han ensenyat alguna cosa. Cada dia t’ofereix l’oportunitat d’aprendre una cosa o una altra, ja sigui d’una persona, d’un llibre o d’un quadro. Per això espero que aquest llibre pugui inspirar el lector i empènyer-lo a descobrir al seu torn aquestes persones que hi ha a la seva vida i de qui pot aprendre.

–Alguna vegada ha esmentat Pablo Picasso com un dels artistes que l’han influït. ¿És ell, llavors, un d’ells? ¿I en quin sentit?

–Sí, ho és, perquè va ser un innovador i encara que se’l conegui com un modernista, va ser un mestre del dibuix, que és un aspecte essencial en qualsevol artista visual. M’encanta la forma com va assumir el coneixement clàssic del dibuix i de la pintura per crear una cosa molt diferent i exclusivament seva. És curiós, perquè quan penso en Lady Gaga i en la seva creativitat, penso en Picasso.

–El seu repertori beu del great American songbook: Cole Porter, els Gershwin, Irving Berlin… ¿Per què creu que aquestes cançons mantenen el seu atractiu passats els anys?

–Primer i sobretot, als anys 20, 30 i 40 hi va haver un nivell de composició de cançons insuperable, amb un estil molt directe, posant el focus en el text i en la melodia, i comunicant amb el públic oient d’una manera molt eficaç. Pots cantar aquestes cançons amb una gran orquestra i sonen grans, però també pots fer-ho acompanyant-te només d’un piano i en els dos casos van directes al cor i a l’ànima.

–Les seves gravacions clàssiques, als anys 50 i 60, van coincidir amb una època en què el gust popular va canviar a fons amb el rock’n’roll i el pop, i noves estrelles com Elvis Presley i els Beatles. ¿Com va viure la rivalitat amb aquests artistes que representaven un nou ordre?

–Era una època en què als joves se’ls deia que havien d’escoltar aquest tipus de música i no la que escoltaven els seus pares, i això va crear una separació entre les generacions. En aquesta època vaig decidir abandonar la meva companyia discogràfica i funcionar pel meu compte. Vaig sortir de gira amb Lena Horne i vaig fer dos àlbums amb Bill Evans, el desaparegut pianista, que els crítics i els coneixedors del jazz tenen en bona consideració. Tot això va funcionar per a mi. Passats els anys vaig fer l’àlbum MTV unplugged i el públic jove va tornar a fixar-se en mi i vaig sentir que estaven descobrint aquelles cançons.

–'MTV Unplugged' (1994) va ser aparentment un punt d’inflexió en la seva carrera en un moment en què podria sospitar que el gran cançoner americà era poc conegut per la joventut. ¿Com recorda aquella gravació i la trobada amb Elvis Costello i k. d. lang?

–Recordo estar al Radio City Music Hall, de Nova York, en un assaig per als premis Grammy, escoltant k.d. Lang cantant a l’escenari. Llavors li vaig dir al meu fill Danny que volia treballar amb ella. Té una veu que és atemporal, com la de grans cantants com Judy Garland i Ella Fitzgerald. En un altre moment, el meu fill em va presentar Costello, que és un musicòleg de cor i té un autèntic amor per molts gèneres diferents de música. És una persona molt intel·ligent, amb qui vaig tornar a gravar temps després.

–Dos anys després de la gira amb Lady Gaga, ¿què ha representat per a vostè aquesta col·laboració?

–La vaig conèixer en un esdeveniment benèfic en què vam estar actuant, a Nova York. Ella va cantar Orange colored sky, que havia sigut un gran èxit de Nat King Cole. Jo estava tan impressionat per la seva veu i la forma com tocava el piano que vaig demanar conèixer-la al backstage. La vaig saludar a ella i als seus pares, li vaig dir que volia comptar amb ella per al meu disc Duets i ella va respondre: «Ho farem». I ens ho hem estat passant molt bé des d’aleshores. Quan vam fer la nostra primera gravació conjunta de' The lady is a tramp', després de la sessió es va acostar a cada persona que era a l’estudi i li va agrair el treball personalment. És una artista de veritat i tindrà una carrera llarga i d’èxit.

–Va recolzar Hillary Clinton en les últimes eleccions. ¿Ha canviat el seu punt de vista sobre Donald Trump, per bé o per mal, en el temps que fa que és president?

–Miro de mantenir una actitud positiva i de tenir fe que la majoria de la gent vol fer el bé i respectar-se mútuament. Crec que hem de mirar cap endavant en un sentit positiu. Vaig néixer en els anys de la gran depressió, així que he pogut observar com les coses pugen i baixen en tots els ordres de la vida, motiu pel qual has de mantenir els seus valors al seu lloc.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

–¿Què l’impulsa a seguir treballant i fent gires?

–M’agrada entretenir la gent i fer-la sentir-se bé. Si després del meu espectacle surten del local i diuen «aquesta nit he disfrutat», és el millor piropo del món per a mi.