Fira Tàrrega obrirà amb una acció participativa de 40 hores

Fira Tàrrega, cita de referència del teatre de carrer, intentarà limitar al màxim la frontera que separa públic i artista en la seva nova edició. La participació serà una de les claus de la cita del 7 al 10 de setembre. Els protagonistes dels cartells i de la campanya de promoció són gent de Tàrrega: un pagès, una professora i un treballador municipal.

    

«Utilitzarem el potencial de les arts de carrer per sacsejar mirades, fer-nos preguntes i generar coneixement», va explicar ahir Jordi Duran, director artístic de la mostra. «Volem que Tàrrega no sigui només allò que veurem, sinó allò que podem fer junts». De les 54 propostes, els espectacles de carrer són el 78%, i els gratuïts, el 59%.

  

 L’espectacle inaugural 'urGENTestimar' dona una idea de la filosofia d’aquest festival estratègic, gran aparador per a públic i programadors. El seu objectiu és implicar tant col·lectius de Tàrrega com espectadors a la plaça Major. Ada Vilaró, impulsora dels festivals Escena Poblenou i Itineràncies, ha dissenyat juntament amb el científic Josep Perelló, líder d’OpenSystems de la Universitat de Barcelona, aquesta maratoniana i singular acció comunitària de 40 hores sobre la idea d’hospitalitat i comunitat.

    

La inclusió i la memòria s’aborden amb diversos espectacles que miren al passat, com 'Màtria' ('Narrar en silenci', on Carla Rovira dona veu a les dones silenciades en la guerra civil. Molt diferent és 'Pool (no wàter)', una peça visceral de Mark Ravenhill sobre la culpa, l’enveja i la gelosia.

Notícies relacionades

Els feliços vells temps

Aprendre a liderar el negoci de la música

  

 Per part internacional, destaca Uruguai amb 'Diez de cada diez', 'performance' de l’artista visual Valeria Píriz sobre els feminicidis, i una instal·lació de Pamela Montenegro sobre problemàtiques agrícoles de Tàrrega. De Suècia vindrà 'Breaking point', un treball trencador de corda fluixa, lúdic i ple de reg; i de França, 'D-construction', que utilitza el hip-hop per denunciar la situació a les fronteres a Europa.