Miguel Bosé: "Sempre estic agafat al telèfon per cancel·lar-ho tot"

Miguel Bosé (Panamà, 1956) són dues persones. Miguel, un entranyable i casolà pare de família; i Bosé, un ésser addicte a les gires que no apareix gaire per casa. Tots dos s’asseuen davant d’EL PERIÓDICO per contestar preguntes (el seu entorn demana no mencionar les mort recents per càncer de la seva neboda Bimba i del seu amic David Delfín). Avui i demà, a l’Auditori del Fòrum de Barcelona dins de la gira 'Estaré', només apareixerà el segon: Bosé, la banda sonora de quatre generacions, l’artista supervendes amb 17 discos d’estudi a l’esquena, l’home que l’any passat va rebre la Medalla Internacional de les Arts. 

–Una vegada va explicar que les gires «acaben amb tu». 

–No, no. No ho he dit mai això. Soc un addicte a les gires. El que sí que és cert és que durant els concerts retens tensions, febres i malalties. Quan s’acaba la gira, deixes anar amarres i surt tot, inclòs el cansament. 

–Un s’ha de cuidar molt, sobretot si són tan extenses com Estaré, amb la qual està recorrent el món i que va començar el mes de febrer passat a Mèxic. 

–Sí. I la millor manera de fer-ho és dormir. S’ha de dormir el màxim sempre que puguis.

–Miguel Bosé és la banda sonora de quatre generacions. 

–La música es fa i arriba a qui arriba. Però la música, almenys la que jo faig, que és un pop amb arrels italianes fabricat amb ordinadors, sempre implica buscar coses noves. En els meus concerts veig gent de 12 anys i de 65.

–Això li deu fer una especial il·lusió. 

–És clar. També és veritat que molta música es transmet a casa, de generació en generació. El que els teus pares escolten a tu t’acaba agradant. I això marca per als lustres següents.

–La nota de premsa del seu últim disc, 'Bosé MTV Unplugged', afirma que «amb Miguel Bosé no s’ha de donar mai res per fet». ¿Per què? 

–Perquè no em repeteixo mai. Quan ja he fet una cosa, passo a investigar-ne una altra. Quan em poso a realitzar un nou treball, la gent no sap per on tiraré. És un procés molt íntim i apartat. Però el meu públic sap que hi haurà, tant en els discos com en els concerts, aportacions que donaran molta frescor. No m’agrada repetir-me. Quan faig promoció, no contesto mai als periodistes de la mateixa manera.

–Pateix la síndrome de l’alumne que no està mai satisfet. 

–És que hi ha tant per descobrir, tant per fer. En música cada setmana apareixen sons nous, programes nous, freqüències noves, barreges noves… El món dels DJ, per exemple, aporta molt. Estudiar és una cosa que sempre m’ha agradat. M’encanta aprendre, saber, conèixer i descobrir.

–La gira es diu 'Estaré', títol d’una de les cançons de 'Bosé MTV Unplugged' dedicada als seus quatre fills. ¿Com porta la conciliació? 

–Soc pare i mare. Pare solter i mare soltera. ¿La conciliació? Doncs és una qüestió d’agenda i d’equips. Jo me n’he anat a viure a Panamà perquè si no als meus fills no els hauria vist mai a la vida, m’hauria perdut el seu creixement. Gran part de la meva feina està a Amèrica, així que Panamà és un lloc fàcil per agafar un avió i tornar a casa després d’una gira o un concert.

–¿I com s’hi viu allà? 

–Ja fa tres anys que hi vivim i, com li dic, és una elecció que vaig prendre pels meus fills. Tinc una estupenda qualitat familiar.

–Miguel és un pare de família casolà, que llegeix, cuina, li agrada l’hort i la família. Bosé és un descontrol que gairebé no passa per casa. Quina bipolaritat. ¿Qui li tira més, Miguel o Bosé? 

–Quan soc a casa i soc conscient que ben aviat he de marxar per anar a fer concerts, no me’n vull anar. Sempre estic agafant el telèfon per cancel·lar-ho tot. No vull sortir de casa, no me’n vull anar. Vull quedar-me amb els meus fills, amb Miguel, amb el meu perfil baix. Però després, com que soc suís –metòdic, disciplinat i responsable– obro la porta i surto al carrer. En aquell moment ja no vull sentir parlar de casa meva. Busco amb els ulls cotxes, avions i escenaris perquè el que vull és fer música, treballar, oferir concerts. No vull tornar a casa mai. I és una línia vermella tan fina com la porta.

–¿Sap quants discos ha venut al llarg de la teva carrera? 

–No es poden calcular, sobretot pels inicis de la meva carrera.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

–Ho pregunto per si el preocupen els números. 

–No. El que és verdaderament important és haver complert amb la teva vida i la teva feina. Crec que he entès bé la vida que m’ha tocat i he après a fer-la bé. Dormo tranquil sabent que cada dia he fet el que havia de fer i tan bé com he pogut. Pas a pas.