El Crexells premia una obra autopublicada com la millor novel·la en català del 2016

Si van a qualsevol llibreria, però a qualsevol, i demanen un exemplar de la que va ser, segons el jurat del premi Crexells, la millor novel·la publicada en català l'any 2016, no la trobaran. L'obra premiada, ‘Crui. Els portadors de la torxa’, del professor de secundària i exparlamentari balear d'Els Verds per Eivissa Joan Buades, va ser rebutjada per 15 editorials de Barcelona, València i Mallorca (13 per la via del silenci, dues amb una educada carta) i publicada a les Pitiüses gràcies a les aportacions de 67 contribuents reclutats en Verkami. Per no tenir, el llibre no va tenir ressò ni a Mallorca, i només va arribar a les mans del jurat gràcies als interessos eivissencs d'un dels seus membres, Anton Maria Espadaler. El jurat del Crexells, que ha sigut rellevat pel canvi de junta a l'Ateneu Barcelonès, convocant del premi des del 1928, no amaga que amb la seva elecció ha volgut acomiadar-se donant un toc d'atenció sobre l'estat actual de la novel·la en català.

Això sí, com que la microeditorial eivissenca Edicions Aïllades que va imprimir el llibre no hi té drets, a la tardor una editorial encara per confirmar farà una edició convencional del llibre, i també pot trobar-se en versió Kindle, autopublicada pel mateix autor. Pendent encara de judici crític, estan al damunt de la taula les intencions de Buades, autor fins ara d'assajos contra la indústria turística (heure-se-les amb les Matutes d'Eivissa deu deixar profundes cicatrius) i que dibuixa en la seva novel·la les relacions entre “la creació de la indústria turística al Mediterrani, els diners nazis i els paradisos fiscals”. I les del jurat format per Mita Casacuberta, David Castillo, Rosa Delor, Anton Maria Espadaler, Jordi Llovet i Patrícia Gabancho (ja que l'Ateneu ha cancel·lat l'experiència de decidir el guanyador per votació entre socis i lectors de les biblioteques catalanes, vista l'ínfima participació dels primers els últims anys).

UN "MISSATGE"

Que el llibre tingués una vida editorial gairebé clandestina és, segons Jordi Casassas, un “missatge” sobre l'estat del sector editorial en català. Encara que el seu destí fins ara potser es deu a les dificultats per aconseguir atenció per part d'un autor que es defineix com a "ultraperifèric", aquella "perifèria heterodoxa" que va més enllà del cànon o de l'omnipresent "literatura de grans superfícies" que en opinió de Buades és imprescindible en qualsevol "cultura sòlida".

De la defensa del títol feta per Jordi Llovet queda clar que s'han volgut despullar tota una sèrie de carències de la novel·lística catalana actual (des del punt de vista d'uns jurats que, com Llovet, reclamen una “dimensió intel·lectual” al gènere i no veuen cap objecció que el premiat no sigui un llibre “per a tothom”, o que, com Castillo, sostenen que per venir del món de la poesia en general li “cauen les novel·les de les mans”).

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Llovet lamenta que en català no hi hagi “novel·la d'idees” i que la de Buades “sigui una de les poques que s'han produït en la literatura catalana”, que la novel·la en català no hagi sigut capaç de tenir una tradició literària de referència (mentre el guanyador del premi es remet a la literatura centreeuropea) critica que la narrativa catalana estigui presa d'un “cotilla retòrica” i d'una llengua “altament lexicalitzada, amb un llenguatge ple de tòpics i prefabricat”, del qual s'escapa Buades amb una visió “crítica i intel·ligent” de la llengua, o potser pel seu origen perifèric respecte de l'estàndard barceloní.

El protagonista de 'Crui' és un culte empresari i filantrop balear d'origen teòricament belga que als 95 anys es prepara per acomiadar-se de la vida amb una gran trobada familiar, encara que una notícia arribada de Londres obre una esquerda (això significa el 'crui' del títol) i acaba revelant un passat nazi que passa per Königsberg, Lemberg, Hartheim, Tànger i la City de Londres. La trama narrativa, ha explicat Buades, "tracta de fer pensar" sobre la possibilitat que una persona d'alta cultura i tracte personal afable sigui alhora "capaç de les pitjors atrocitats", cosa que no és una reflexió banal quan en la seva opinió en una situació "crepuscular" com l'actual en què "l'Europa democràtica s'està acabant", "el feixisme no està tan lluny del que podem arribar a creure quan sectors importants d'Europa estan abraçant el populisme més banal".