2Cellos, heavy metal per a Pedralbes

Encara que s’hagin posat una mica melancòlics en el seu últim treball discogràfic, Score, dedicat a les bandes sonores, als nois de 2Cellos el que els posa de veritat és armar, amb dos violoncels, un rebombori semblant al d’una banda de heavy metal. Amb elegància i virtuosisme, com vam comprovar aquest dissabte al Festival Jardins de Pedralbes.

    

El seu concert va ser un dels primers a esgotar les entrades, i s’entén que hagi corregut la veu sobre la manera en què les seves adaptacions de cançons molt conegudes connecten amb l’audiència. El duo eslovè-croat representa l’acostament del format clàssic al gran públic, fent-lo més lleuger i, a la vegada, rebaixant-li la mística associable a l’alta cultura. Luka Šulic i Stjepan Hauser arriben a comportar-se amb els seus violoncels com guitar heroes, exhibint digitacions supersòniques, corrent per l’escenari i buscant reaccions físiques de la platea. «¡Podeu fer el que vulgueu! ¡Podeu cridar! ¡Podeu ballar!», va demanar Hauser als espectadors al principi del concert, després d’obrir citant el lirisme de Carros de foc, de Vangelis. 

  

El seu debut barceloní (l’any passat se’ls va poder veure al Festival Porta Ferrada) va començar en el territori de músiques de pel·lícules d’ahir i avui, de Braveheart a Titanic passant per clàssics com El padrí, Love story i aquell sempre grat Moon river que Henry Mancini va firmar per a Esmorzar amb diamants. Els donaven suport un teclista i un bateria que mesurava amb prudència les seves intervencions (va pujar una mica el to a Rain man), així com 11 músics de corda reclutats a Barcelona. Adaptacions sense misteri, d’una limitada transcendència, fidels als contorns melòdics originals, que van sumir el recinte en canviants estats d’ànim, del melodrama a l’èpica a través del romanticisme.

CANVI AMB MICHAEL JACKSON

La sessió va canviar del tot a partir de Smooth criminal, de Michael Jackson, la versió que els va llançar a la fama (acumula uns 25 milions de visualitzacions a YouTube), en què Šulic i Hauser van escenificar un nerviós duel de violoncels. Preludi de l’escalada rockera de Thunderstruck, d’AC/DC, amb l’adaptació de la famosa introducció metàl·lica d’Angus Young amb vista a les fugues de Bach. Dels rituals del hard rock van agafar fins i tot el solo de bateria, no gaire llarg, per sort, camí de Smells like teen spirit, de Nirvana.

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

    

AC/DC és el seu talismà: al grup australià van tornar amb Highway to hell i Back is black, que juntament amb The trooper, d’Iron Maiden, ja en el bis, potser és el més pròxim al heavy metal que puguin acollir els jardins de Pedralbes. Violoncels amb so distorsionat, explosions a la pantalla de vídeo i el públic dret. Va fer la impressió que aquesta és l’essència del duo, encara que després rebaixessin els ànims amb un melodiós With or without you (U2) que va tornar a mostrar-los com a nois sensibles que adapten boniques cançons al violoncel.