Tarragona o Tàrraco

Ha començat el compte enrere pels Jocs del Mediterrani, tot i que no hi ha calendari per a la Tabacalera, que està cridada a ser un dels primers equipaments culturals del sud d’Europa... a condició que aquesta vella i magnífica glòria fabril no es converteix en una ruïna més de les que converteixen la ciutat en patrimoni de la humanitat sense que els seus habitants en tinguin plena consciència.

Tarragona, com TV-3, aposta per menys cultura i més esports, sense fixar-se en la sobresaturació d’esdeveniments i d’hores d’emissió esportives, capaces de provocar nàusea fins i tot als més addictes, i no cal dir als que voldrien un futur que anés més enllà del Panem et circenses que Juvenal ja denunciava al segle I. Pa i entrades de circ. Si escassejava el blat, més entrades de circ, per entretenir la gana ancestral dels pobres que ara en diem injustícia social.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Mentre esperem el recompte final dels ulls de poll dels esportistes de quarta a càrrec del lobby esportiu de la Corpo, podem predir sense marge d’error que a Tarragona no li passarà amb els Jocs del Mediterrani del 2018 com a Barcelona amb els Olímpics del 1992. No hi haurà canvi d’escala en la percepció de la ciutat sinó triomfalisme banal que desembocarà en decepció i frustració. Per evitar-les Tarragona s’hauria d’introduir el concepte patrimoni de visita imprescindible en els milions de cervellets que pul·lulen pels complexos de lleure de l’entorn.

¿De qui és la culpa que els barcelonins bavegin davant els carrerons costeruts de Girona i ignorin fins i tot l’existència de l’estructura romana de Tarragona? Fins ahir mateix era dels mateixos barcelonins, que pateixen el complex nord-sud (nord admirable, sud menyspreable). Ara més val dubtar-ne: no és que Tarragona sigui turismofòbica, no, és que no se sap vendre perquè no és conscient del tresor que té. Patrimonial, però sobretot, si es juga bé, conceptual.