Joe Perry: "No podem imaginar-nos un últim concert d'Aerosmith"

El Aero-vederci tour d’Aerosmith recalarà diumenge (23.00 h) en la jornada final del Rock Fest Barcelona. Parlem amb el seu guitarrista, Joe Perry.

–¿És l’última gira d’Aerosmith? 

–M’agradaria aclarir-ho. Al començar a pensar en la gira ens vam dir: ‘Potser li hauríem de posar Fare­well tour’, però quan ens vam veure fent entrevistes i verbalitzant-ho ens vam adonar del que significava parlar d’última gira. No crec que puguem imaginar-nos anunciant un últim concert. Jo ho veig com un avís que no seguirem fins a la fi del temps.

–Llavors, ¿el règim de gira es mantindrà viu els pròxims anys? 

–Crec que, almenys, els dos pròxims anys, perquè hi ha molts llocs on volem tocar. En aquesta gira tocarem per primera vegada a les illes Canàries. Però, ¿què farem d’aquí tres anys? No ho sé.

–La tardor passada van tocar a Llatinoamèrica. ¿Quines sensacions li van quedar de la manera en què el seu repertori segueix funcionant davant el públic? 

–La gira llatinoamericana va ser increïble, una de les millors de la nostra història. Viatjar m’encanta, està en la meva sang. M’encanta venir a Barcelona, una de les meves ­ciutats favorites pel seu ambient i el seu art.

–Encara que van trigar a venir: no va ser fins a la gira Get a grip, el 1993.

–Als 70 no vam actuar a Europa tant com m’hauria agradat. El rock’n’roll era la música global, i crec que segueix sent-ho, encara que el pop hagi agafat el protagonisme. Som una de les poques bandes d’aquella era que segueix en marxa. Hi ha els Stones també, és clar. 

–I algunes més, encara que Aerosmith es distingeix per conservar la seva formació clàssica íntegra una vegada van superar les convulsions internes dels 80. ¿Com ha sigut possible? 

–En realitat, és més aviat impossible. És veritat, no hi ha bandes com nosaltres. Almenys a Amèrica. Hem tingut la fortuna de tenir fans al llarg dels anys. Sigui quina sigui la causa, segueix funcionant.

–A partir dels àlbums Permanent vacation (1987) i Pump (1989) va començar una altra etapa àlgida d’Aerosmith. ¿La versió definitiva del grup? 

–És una pregunta difícil de respondre. La nostra música va adoptar un so i una urgència diferent de la dels 70, en què hi havia una atmosfera difícil i una altra gent fent el mateix que nosaltres o intentant-ho. Però la resposta està en els concerts: toquem menys cançons dels 70 que dels 80 i els 90.

  

–¿Per què en els últims 15 anys només hi ha hagut un disc d’Aerosmith amb material nou, Music from another dimension! (2012)? 

–Hem fet música, però per a altres projectes al marge del grup. Tenint un catàleg tan gran, anava perdent sentit sortir a tocar cançons noves que la gent no coneixia. Vam arribar al nostre cim fa anys: ¿com podem superar Walk this way? Podríem intentar-ho, però no sé si tindria el mateix impacte. Hi va haver una etapa centrada a construir el nostre repertori i l’etapa actual és de tocar-lo davant el públic.

 

Notícies relacionades

Roger Glover: "Encara volem impressionar la gent"

Bandera metàl·lica a Can Zam

–Fa uns mesos, Black Sabbath va fer el seu últim concert oficial. Deep Purple està amb la seva gira de «llarg adeu». ¿Hi ha alguna cosa que s’està començant a acabar? 

–Sens dubte. Fa poc va morir Howard Kaufman, un mànager dels més importants. Coses així et fan pensar que una generació sencera està desapareixent. Sé que Ozzy Osbourne seguirà treballant en solitari, però la fotografia completa és de la fi acostant-se. I hi haurà un últim concert d’Aerosmith com n’hi ha hagut de Black Sabbath. Probablement no trigarà gaire. Per a nosaltres és dur.