'Paraules encadenades' torna 20 anys després de la seva estrena

Paraules encadenades, la premiada obra que va permetre a Jordi Galceran dedicar-se professionalment a escriure, torna als escenaris 20 anys després de la seva estrena. En el marc del Grec, La Villarroel recupera fins al 6 d’agost aquest inquietant thriller, i ho fa amb un nou repartiment i director: Mima Riera i David Bagés treballen a les ordres de Sergi Belbel. Aquest últim, que també és autor d’èxit (la temporada que ve, la Comédie Française estrenarà Després de la pluja), coneix a fons tant l’autor com la seva obra. Belbel ja ha muntat quatre peces de Galceran (entre altres, les aclamades El mètode Grönholm i El crèdit).

«Els autors vius en aquest país tenim un petit estigma: un cop estrenades les nostres obres, queden oblidades. Només s’espera la següent. Però és important tornar a representar obres emblemàtiques com aquesta», afirma Belbel. «És tan important estrenar obres com recuperar aquelles que val la pena revisitar».

SEGREST AL SOTERRANI / Cap membre de l’equip actual sembla que tingui por de les comparacions d’aquells que ja van veure fa quatre lustres el primer muntatge, aquest sorprenent i estrany joc de paraules que un psicòpata assassí proposa a la seva víctima, a la qual manté segrestada en un soterrani. Belbel ha traslladat l’acció a un teatre abandonat. Ha fet pocs canvis més en la seva versió. Assegura que no ha tocat «ni una coma» del text original estrenat al Romea l’any 1998 per Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas sota la direcció de Tamzin Townsend. L’obra, que ha sigut representada en molts països, també va ser portada al cinema per Laura Mañá el 2004, amb Darío Grandinetti i Goya Toledo en els rols principals.

Aquesta nova producció és senzilla i respectuosa. Ni tan sols canvia d’època la peça, que manté ancorada en els anys 90 del segle passat. Ofereix, no obstant, una nova visió del rol masculí per establir un joc més en l’obra, «introduint una mica de teatre dins el teatre».

NOVA VIDA, MATEIX TERROR / Malgrat la reticència inicial de Belbel, l’al·licient de treballar amb Riera i Bagés va poder més a l’hora d’acceptar enfrontar-se amb aquesta història terrorífica, reflex deformat de les contradiccions i conflictes de les relacions de parella. «El text pren una nova vida amb dos grans actors del segle XXI capaços d’aconseguir que la màgia del teatre torni a aparèixer de manera bestial, elèctrica i passional. Ha sigut un plaer comprovar com el text no ha perdut vigència i jugar amb aquesta cosa infernal de Galceran d’encadenar les rèpliques, no només les paraules».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Riera i Bagés, que ja havien coincidit a la comèdia de Cristina Clemente El test (que es representa actualment al Club Capitol amb un altre repartiment), passen a un registre diferent en aquesta història d’obsessió i terror psicològic, plena de girs inesperats. «L’espectador passarà una hora i mitja angoixant i teatral. Una de les meves obsessions és que fins i tot pugui flairar el perfum dels actors, cosa impossible de notar des de casa, perquè tots dos hi deixen la pell, en escena», apunta Belbel.

Galceran, més cinèfil que teatrer en el seu fur intern, es va plantejar Paraules encadenades com un desafiament. «Volia portar el gènere del thriller psicològic al teatre. Vaig tenir clar que no podia usar els trucs narratius del cine. Per crear tensió i por només podia usar les armes del teatre: la força dels actors i la paraula». I ho va fer amb una història molt simple, que transcorre en un sol espai i amb dos actors, i tot i així manté en suspens l’espectador. «El Sergi ha entès molt bé que l’obra és un gran joc, tremendament cruel».