Bojos per Tutankamon: Howard Carter a Espanya

No sabem quants escarabeus egipcis –amulets amb forma d'escarabat- devia regalar Howard Carter. El que és segur és que el 1924 en va regalar un, d'Amenofis III i avui perdut, a Jacobo Fitz-James Stuart, 17è duc d'Alba, com a mostra d'una amistat que es prolongaria fins a la mort del descobridor de la tomba de Tutankamon. Va ser aquest llaç, nascut el 1920 (dos anys abans del cèlebre descobriment), durant la lluna de mel a Egipte del duc, inquiet mecenes cultural de l'època i futur pare de Cayetana de Alba, el que va fer possible les dues històriques visites de Carter a Madrid  (el 1924 i 1928) per revelar els detalls de la troballa del faraó nen. De desenterrar aquest rastre s'han ocupat a 'Tutankamon en España' (que edita la Fundació José Manuel Lara amb Cajasol) els egiptòlegs Myriam Seco, directora i arqueòleg de la missió del temple de Tuthmosis III a Luxor, que aquest any compleix una dècada d'excavacions.  

Van ser unes paraules que la desapareguda Cayetana de Alba va pronunciar el 2009 davant el famós egiptòleg Zahi Hawass, recordant el viatge i els mesos que, de petita, va passar amb el seu pare al país del Nil el 1926, les que van posar els autors sobre la pista del paper del duc en les dues visites d'un Carter que va impartir dues conferències en cada una amb l'aforament complet. Organitzades per la Residencia de Estudiantes i el Comitè Hispano-Anglès, van ser unes classes magistrals que van desfermar una autèntica febre per l'Antic Egipte i que van acaparar l'atenció de la premsa i la societat del moment. La intel·lectualitat (amb l'assistència de figures com Ortega y Gasset o els escultors Mariano Benlliure i Victorio Macho), la noblesa i la reialesa (Alfons XIII i la reina Victòria Eugenia) i també la gent normal i corrent es van rendir a l'embruix de Tutankamon. 

CARTES I DOCUMENTS INÈDITS

La casa d'Alba va obrir els seus arxius a Seco i Martínez, que van accedir a missives, fotos i documents inèdits que revelen la "gran amistat" que va unir els dos homes. "Eren dues persones molt cultes que van connectar molt bé -assenyala Seco-. Les cartes són personals, gens oficials. El duc va aconseguir que acreditessin Carter com a membre de la Reial Acadèmia d'Història i que Alfons XIII, de qui també era bon amic, firmés la seva nominació per a la Creu d'Alfons XII". Encara que aquesta segona iniciativa no va cristal·litzar a causa de la llei britànica, que impedia als anglesos tals honors als seus súbdits, l'arqueòleg va agrair igualment la gestió al seu amic, que va ser l'únic espanyol que va figurar en l'agenda d'adreces de Carter. 

Aquest li explicava "amb tot detall", en llargues cartes, algunes de transcrites en el llibre, com anava obrint cada part de la tomba de Tutankamon (a la qual el Museu Egipci de Barcelona dedica una mostra semipermanent) i li transmetia "les emocions que sentia en cada moment" i detalls com "l'expressió trista però tranquil·la" de la màscara del jove rei. Una altra mostra de confiança amb el duc d'Alba va ser revelar-li informació reservada, com el valor aproximat del sarcòfag massís: "Representa unes 30.000 o 40.000 lliures d'or, circumstància que amago de moment, per motius fàcils de comprendre", escrivia.  

En les dues estades a Espanya, Carter, que es va allotjar al palau de Liria, la residència del duc, "va quedar encantat de l'exquisit tracte que aquest li va donar i de l'acollida del públic", destaca Seco. L'arqueòleg va visitar el museu del Prado, el Museu Arqueològic Nacional, Toledo, va dinar al Ritz, se li va oferir un sopar de gala a l'ambaixada britànica i va ser rebut per Alfons XIII al Palau Reial.   

DEBILITAT PELS DETALLS HUMANS

En les quatre conferències, Carter va mostrar la seva debilitat pels detalls humans que envoltaven Tutankamon, com la garlanda de flors de lotus seques sobre el front de la mòmia, ofrena de la reina viuda, o el tron del rei, amb l'entranyable escena de l'idil·li del matrimoni al respatller.  

Notícies relacionades

Trobades dues cambres ocultes a la tomba de Tutankamon

El culebró de Tutankamon

El llibre, premi Manuel Alvar d'Estudis Humanístics, recorda la vida i les possibles causes de la mort de Tutankamon, la biografia de Carter, els detalls de la troballa de la tomba i fins i tot les malediccions que van pesar sobre ell i que van créixer després de la mort del patrocinador Lord Carnarvon als cinc mesos del descobriment. També revela, a més del contingut de les conferències, la sensibilitat de Carter davant el trànsit indiscriminat de mòmies en l'època."“Creia que s'havien d'exposar, però amb dignitat, en un espai propi. Ell suggeria un museu a Gizeh, dins de la piràmide de Mikerinos", apunta Seco. 

Carter va acompanyar les seves conferències amb diapositives i cintes cinematogràfiques -avui desaparegudes-, que va llegar al Comitè Hispanoanglès perquè aquest els donés la màxima difusió de forma altruista, cosa que va fer en un llarg recorregut itinerant: 85 centres de tot el país, des d'associacions obreres fins a col·legis i universitats, passant per agrupacions catòliques, ateneus i acadèmies militars, van sol·licitar exposar-les.