Katie Melua, torna a les seves arrels

Estar en el moment just i al lloc indicat pot capgirar completament la teva vida. I si no, que ho expliqui Katie Melua. Amb només 8 anys, l’artista georgiana es va traslladar a Irlanda del Nord i uns anys després es va instal·lar a Londres, on va ser descoberta per Mike Batt. El productor i compositor, conegut per crear The Wombles, la va introduir de ple en l’escena musical britànica. «¿Acabava de complir 18 anys i Mike em va portar a una sala amb alguns dels millors músics del Regne Unit. Aquest va ser el cop de sort més gran que he tingut mai», confessa Melua.

    

Des d’aquesta fortuïta trobada han passat gairebé 15 anys, sis àlbums, més d’11 milions de discos venuts per tot el món i 'singles' que transcendeixen el pas del temps com 'The closest thing to crazy' o 'Nine million bicycles'.

    

Ara, amb 32 anys, Melua decideix que és el moment de caminar pel seu compte amb 'In winter', el disc que presenta al públic barceloní avui al Festival de Peralada (Auditori Parc del Castell). «¿Va ser molt natural, vam sentir que havíem de prendre direccions diferents. Mike sempre portava el procés creatiu i quan vaig complir els 30 vaig sentir que era el moment de fer-me’n càrrec jo».

    

Melua no tenia intenció d’entrar en un estudi de gravació fins que va sentir a Spotify el Gori Women’s Choir, un cor georgià format íntegrament per dones. «Va ser electritzant, inspirador, potent i inquietant, a la vegada que precís i profund. Aquella gravació tenia totes les qualitats que m’interessen a l’hora de fer música», explica. Així va ser com va agafar un avió i va pujar a les muntanyes del seu país natal on el cor va a assajar cada setembre. «Pot sonar horrible, però quan has fet àlbums des de tan petita, t’hi acostumes i es perd tota la màgia. Treballar amb el cor va ser una cosa completament nova i el fet que fos un gran projecte per a elles ho va fer encara més especial per a mi».

  

  Aquell pop entendridor i relaxat de 'Ketevan' queda en segon pla a 'In winter'. En aquest disc, Melua emprèn un profund viatge a les seves arrels amb cançons tradicionals georgianes ('If you are so beautiful'), nadales ucraïneses ('The little swallow') i amb la recuperació de clàssics com 'River', de Joni Mitchell, i 'Nunc dimitti's, de Serguei Rakhmàninov. «A l’est d’Europa hi ha una gran tradició de nadales. Vaig pensar que seria molt bonic explorar aquest món i portar-lo al terreny del pop-rock modern per on em moc».

RECORDS D'INFÀNCIA

A la vegada que Melua torna a les seves arrels a través de la música, també recupera aquells records arraconats de la seva infància. «Granddad had spoken of forests in Russia», canta a 'Plane song', un homenatge al seu avi, que va ser deportat a Sibèria en els últims dies de Stalin. «Un dia vam anar a sopar sense la meva àvia perquè no va poder sortir de casa després de patir un infart i ell va dir: ‘No és aquí perquè està embarassada de bessons’. És la persona més divertida i inspiradora que conec».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

    

Amb la delicadesa i el so melancòlic d’aquest àlbum conceptual, no importa l’estació de l’any que sigui, Melua transporta l’oient a ple hivern. Però el Nadal que retrata no té res a veure amb les llargues cues als centres comercials o amb la imatge del Pare Noel baixant per les xemeneies, el seu és un Nadal molt més vivencial i intimista. «El Nadal que intento evocar té famílies reunides al voltant del foc cantant nadales, els cors d’Europa de l’est sonant de fons i els boscos coberts de neu, siguin a Rússia o a les muntanyes del Caucas. Busco aquella part càlida enmig del fred hivernal».