L'eternitat prematura

El que hauria pogut ser i el que va ser. Ray Heredia gairebé no va tenir temps de deixar una obra tan escassa en cançons com immensa en vàlua i repercussió. Demà fa 26 anys que va morir. Com a colofó dels actes de commemoració del 25è aniversari de la mort, s’ha publicat el disc tribut Por Ray Heredia. I en el ball de xifres i dates, una altra irromp per sorpresa: durant el transcurs d’aquesta entrevista vam descobrir que no va morir als 28 anys com sempre s’ha escrit. Encara en tenia 27. Com tots els mites que formen un dels clubs més fatídicament reverenciats del rock’n’roll.

No és exagerar reclamar també per a ell un lloc en aquest panteó imaginari que allotja la memòria de figures com Jim Morrison, Kurt Cobain i Amy Winehouse. Príncep del nou flamenc. Geni gitano sempre amb un peu en la música pop. Com una ironia del destí, el seu únic i magistral disc es va titular Quien no corre, vuela. Només feia un mes que havia sortit quan el van trobar mort per sobredosi d’heroïna en un descampat de l’extraradi madrileny.

La seva filla, que llavors només tenia dos anys, Triana Heredia, i el que va ser el seu productor, Teo Cardalda, han impulsat el tribut Por Ray Heredia i junts encaren les entrevistes promocionals. Quan surt a col·lació la data de naixement, que a tot arreu  només surt l’any, 1963, Triana afirma: «El 28 de novembre». ¿Llavors, tenia 27 anys? «Doncs és veritat», replica sorpresa. «Però sí, era sagitari, i li agradava dir que era del 5 de desembre, que és el dia en què va néixer Camarón». I va morir gairebé un any després.

Es deia José Heredia Bermúdez. La seva mare era barcelonina, i el seu pare, el bailaor alacantí Josele Heredia. «Però ell ja va néixer a Madrid», explica Triana. «Vivíem al barri del Rastro». Amb Sorderita i Juan Carmona va fundar Ketama, el debut del qual també va produir Cardalda i després va decidir emprendre carrera pròpia dins el mateix crucial segell discogràfic, Nuevos Medios.

Duo amb la seva filla

Duo amb la seva fillaJuntament amb noms com Alejandro Sanz, Rubén Blades, Vetusta Morla, Arcángel i Pablo López, Por Ray Heredia compta amb gairebé tot el seu entorn de l’època: amb tots els membres de Ketama i La Barbería del Sur, Tomasito, Diego Carrasco, Jorge Pardo... I Triana Heredia, que canta a duo amb la veu del seu pare.

Notícies relacionades

Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"

Clara Peya, nou disc: "Des de la soledat per a altres soledats"

D’aquella obra de culte, dues cançons en diferents versions es van anar instal·lant en la memòria col·lectiva: Alegría de vivir i Lo bueno y lo malo. «En la primera hem mantingut part de la veu de Ray amb Alejandro Sanz, que sempre ha reconegut la influència que va tenir en ell», diu Cardalda. «I Lo bueno y lo malo era la que tothom volia i al final vam decidir donar-la a Vetusta Morla».

Tot i que si una d’aquestes recreacions enlluerna especialment és la que ha fet Rubén Blades, a duo amb Aurora, de Cobarde. «Ella va ser una mena de musa d’aquella escena, explica Cardalda, que va conèixer el panameny en un programa de la televisió gallega. Va ser la seva dona (parella artística també a Cómplices) qui va entaular la conversa: «La María li va començar a parlar del nostre grup, del que jo havia fet amb Golpes Bajos i altres coses… Fins que va dir la paraula màgica. Li va expicar que havia produït Quien no corre, vuela i llavors, entusiasmat, va assegurar que per a ell era una obra de capçalera».