U2 alimenta a BCN el mite de 'The Joshua Tree'

Barcelona va quedar fora el 1987 de la gira ‘The Joshua Tree’, d'U2, però el destí li ha servit una segona oportunitat 30 anys després. El quartet irlandès farà aquest dimarts a l'Estadi Olímpic una cosa que no va fer en cap nit d'aquell ‘tour’: interpretar totes i cadascuna de les 11 cançons de l'àlbum, d'una tirada i per ordre, en un concert que es completarà previsiblement amb 11 peces més d'altres discos.

Torna el transatlàntic U2 i amb la seva obra més indiscutible, la més comercial del seu catàleg: 25 milions d'exemplars, set més que el seu segon ‘supervendes’, ‘Achtung baby’, del 1991. El disc que el va convertir en estrella global per la via d'un rock de grans espais i fons mitològic. Un treball amb què Bono i companyia van consumar el seu somni de conquistar el mercat de l'altra banda de l'Atlàntic: la clau la tenien en les seves mateixes arrels, a seguir el fil que connecta la cultura irlandesa amb l'imaginari popular nord-americà.

REPERTORI EN TRES BLOCS

Els concerts d'aquest ‘The Joshua Tree Tour 2017’ presenten tres blocs de cançons. El primer, després de l'entrada del grup al so (pregravat) de ‘The whole of the moon’, de The Waterboys, consta de quatre clàssics encapçalats per ‘Sunday bloody sunday’. Després, la llarguíssima pantalla de vídeo que s'estén al llarg de l'escenari mostra la silueta de l'arbre de Joshua sobre un fons vermell i la banda s'introdueix en el disc començant per ‘Where the streets have no name’. Finalitzat el cicle, un llarg bis sol deparar un tercer bloc de set peces amb un cert èmfasi en el temari d'‘Achtung baby’.  

És la setena vegada que U2 visita Barcelona i el 13è concert a la ciutat des que el grup es va estrenar al Palau Sant Jordi, el 1992. Entrades esgotades el mateix dia que es van posar a la venda, el 16 de gener, en vuit hores. La gira va començar el 12 de maig a Vancouver (Canadà) i en el tram europeu s'atura en només vuit ciutats. Única parada a Espanya, i amb Noel Gallager, ex-Oasis, i els seus High Flying Birds obrint la sessió (19.45 hores).

AGITANT EL ROCK DELS 80

I és la primera vegada que U2 surt de gira per promocionar un disc antic, pràctica des de fa un temps habitual en el món del rock, que l'any passat va arribar a la lliga dels estadis amb el retrospectiu ‘The river tour’ de Bruce Springsteen. Una expedició com a record i homenatge a un àlbum que va moure la foto del rock ‘mainstream’ dels 80 col·locant l'accent en les guitarres, apel·lant a l'èpica i oferint unes textures molt elaborades que el pas del temps no s'ha carregat.

‘The Joshua Tree’ conserva un so més vigent que altres discos populars en aquella dècada (encara que soni a heretgia, el mateix ‘Born in the USA’, de Springsteen), i els seus productors, Daniel Lanois i Brian Eno, van trobar la manera de vampiritzar tradicions com el folk, el blues i el gòspel en artefactes rockers invasius i amb pinzellades d'avantguarda. La sola introducció de ‘Where the streets have no name’, un minut i 46 segons de ‘crescendo’ instrumental, expectant i anticomercial, explica perquè la construcció d'aquesta peça va comportar la meitat del total del temps invertit en la gravació de ‘The Joshua Tree’.

LES DUES AMÈRIQUES

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Cobrint l'àlbum, una idea mítica d'Amèrica en contrast amb la seva realitat política. El disc va tenir com a títol de treball el de ‘The two Americas’ com a reflex d'aquella visió dual de Bono, fascinat per la terra promesa i alhora crític amb política exterior nord-americana a ‘Bullet the blue sky’ i ‘Mothers of disappeared’. L'agenda compromesa també apareix a ‘Red hill mining town’, sobre els conflictes miners del Regne Unit, mentre ‘I still haven’t found what I’m looking for’ o ‘In God’s country’ desprenen missatges més espirituals apel·lant a vegades al llenguatge bíblic. L'aridesa del desert en què s'aixeca l'arbre de Joshua, a Califòrnia, on Anton Corbijn va fotografiar el grup, com a metàfora de la purga espiritual.

Encara que aquella gira del 1987 va esquivar Barcelona, molts catalans van viatjar fa 30 anys a les parades més pròximes: a l'estadi Santiago Bernabéu, de Madrid, el 15 de juliol, o tres dies després, a l'Espace Richter, de Montpeller. Concerts sense pantalla de vídeo i dels quals avui amb prou feines hi ha documents a Youtube. En això també serà diferent l'espectacle d'aquest dimarts.