Poveda contra el càncer

El 'cante' de Miguel Poveda, aliat de la poesia, va tenir un abast més fondo si això és possible, més transcendent i compromès amb la vida, en la gala d’ahir a la nit al Liceu, 'Música para la investigación', destinada a recaptar fons per a la lluita contra el càncer. Concert d’un solista carismàtic però a la vegada col·lectiu, ple de convidats i complicitats, amb menció d’honor per al doctor Pere Gascón, «el nostre estimat àngel», així el va presentar Poveda, «el salvavides, que segueix treballant per donar-nos esperança i llum».

Al laboratori oncològic que dirigeix a l’Hospital Clínic aniran a parar els beneficis d’aquesta gala sentida i viscuda a cada compàs i cada inflexió vocal de Poveda en les seves cites a poetes com Miguel Hernández, autor de 'Para la libertad', la cançó que va obrir la nit. El va presentar l’actor Jorge Lucas, que l’any passat va superar un càncer d’estómac, i que es va dirigir als que pateixen la malaltia animant-los a apostar pels investigadors. «Que confiïn en ells, que riguin i es curin, que és possible». El concert va comptar amb el suport de l’AECC, Associació Espanyola Contra el Càncer, amb presència al Liceu del seu vicepresident (president a Catalunya) Juli de Miquel.

Fondejant en el repertori del seu últim disc, 'Sonetos y poemas para la libertad', que va presentar temps enrere al mateix Liceu, amb la cita a Lorca d’'El poeta pide a su amor que le escriba', Poveda va tenir unes paraules en atenció al 25è aniversari dels Jocs de 1992. «Com a barceloní que soc, i badaloní», si bé va recordar que aquell estiu no va poder estar gaire pendent dels atletes. «Vaig haver d’anar a la mili, mentre se celebraven els Jocs jo era per allà al camp de tir», va revelar amb aire tragicòmic. 

La desfilada de veus convidades la va obrir Ana Belén donant-li una brillant rèplica en una cançó amb text amb caràcter, 'Donde pongo la vida pongo el fuego'. Després, Manuel Carrasco, l’únic que va colar una composició pròpia, 'Mujer de las mil batallas', molt pròxima a l’esperit de la nit. «Pot ser l’himne d’aquesta gala», va dir Poveda en atenció a estrofes com «'un poquito más, que sí se puede / Uno y otro más, mujer valiente'», que va cantar en un format reduït a guitarra i cors. Excepció en un concert que, en els trams centrals, va comptar amb secció de corda i palmers, guitarres flamenques, la trompeta 'jazzie' de David Pastor i, al centre de comandament, el piano de Joan Albert Amargós.

Va sortir l’actor Ángel Ruiz amb un recitat comprimit de Quevedo: «'Quiero dormir un rato, un rato, un minuto, un siglo, pero que todos sepan que no me he muerto'». I Vanesa Martín, clamant per «la gent que lluita per les nostres vides» i acostant-se al pop a 'Hielo abrasador'. Pedro Guerra, autor de moltes de les músiques de l’últim Poveda, cantant 'A Sabicas', i el cantaor en solitari, recorrent a Alberti i Gil de Biedma.

Un festival 'jondo'

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A partir d’aquí, un progressiu descens al flamenc arran de terra: de la mà del guitarrista Jesús Guerrero va venir el Poveda més nu i 'jondo', cadires disposades en forma de mitja lluna i la gola bolcada en les 'malagueñas', les 'alegrías' (amb el ball prodigiós d’Eva Yerbabuena), les 'seguiriyas' i la 'bulería' al voltant d’'Oda a Walt Whitman', de Lorca, amb palmes i caixó. Van estirar el festí el ball d’Antonio el Pipa i el 'cante' de la joveníssima María Terremoto; el cognom artístic ho diu tot.

Dos absents, Alejandro Sanz i Serrat, van fer sentir els seus missatges a la pantalla de vídeo, i al tram final, un agraïment a Lluís Cabrera pels anys d’aprenentatge al Taller de Músics i l’últim convidat, el violí vertiginós d’Ara Malikian, en un apassionat assalt a la 'copla' 'Vente tú conmigo'. Un altre punt àlgid, camí de les tres hores de concert, d’una nit que perviurà no només a través del record: TVE va gravar el concert per emetre’l aquest dissabte en una hora per precisar de la seva franja de 'prime time'.