'Spider-Man: Homecoming', superheroisme mil·lenista

Semblava que la saga de Spider-Man havia arribat a la seva fi després de les dues entregues firmades per Marc Webb i protagonitzades per Andrew Garfield. 'The amazing Spider-Man' no va acabar de quallar i els espectadors a poc a poc es van anar distanciant de les aventures del jove aràcnid. Hi faltava empatia, les línies argumentals eren massa denses i feia la sensació que la fórmula es començava a esgotar per falta d'enginy. Es necessitava començar de zero i donar-hi un nou enfocament, perquè el que els directius de Marvel tenien clar era que no consentirien que el seu nen mimat, amb qui pràcticament van iniciar tot el seu empori, acabés el seu regnat d'una manera tan poc èpica.

Així que es van posar mans a l'obra per refundar la saga i la millor opció semblava clara: vincular el personatge amb l'univers d''Els Venjadors' i a partir d'aquí donar-li una entitat independent. La presentació del nou Spider-Man amb la cara de Tom Holland es va produir a 'Capitán América: civil war' i ja des del primer moment va establir les bases de la seva nova naturalesa, que no és altra que la d'un adolescent tan ple d'inseguretats com d'ansietat per demostrar el que és capaç de ser.

Peter Parker es converteix així en un autèntic fan dels Venjadors i la seva màxima aspiració vital passa per formar part de l'equip. Però malgrat les seves habilitats els seus companys el segueixen considerant com un xitxarel·lo i li falta molta disciplina i experiència per aconseguir el seu objectiu. Per això passarà a convertir-se en el pupil de Tony Stark, encarregat de supervisar el seu aprenentatge i de valorar les seves actituds, malgrat que la impaciència continuarà marcant cadascun dels seus passos.

Per primera vegada en tota la saga, Peter Parker i el seu Spider-Man s'adapten a l'edat del personatge, un estudiant de secundària de Queens immers en les contradiccions i ansietats pròpies d'un adolescent massa impetuós, desorientat, amb les hormones una mica disparades i en el fons vulnerable, amb problemes a l'hora de conjugar els dos aspectes que habiten en la seva personalitat, el d'estudiant de dia i el de superheroi de nit.

Aventures eminentment 'teenagers'

En aquest sentit, 'Spider-Man: Homecoming' s'ha sabut adaptar a la perfecció a la nova sensibilitat mil·lennista, s'ha allunyat de la solemnitat que semblava envoltar les anteriors propostes i ha explotat en tota la seva esplendorosa dimensió la via del 'coming-of-age', en què no falten les inevitables festes de graduació, els embadaliments amorosos, les excursions de grup i la complicitat amb els amics inadaptats. Aventures eminentment 'teenagers' que es barregen amb l'itinerari d'aprenentatge vital i emocional del mateix Peter en el seu camí per convertir-se en un verdader superheroi.

Però abans haurà de passar per una sèrie de proves a què el sotmetrà Tony Stark i el seu fidel vassall Happy Hogan (Jon Favreau), encarregat de la seva vigilància, encara que el petit Spiderman s'apanyarà per burlar aquesta custòdia i convertir-se en un justicier pel seu compte ajudant els seus veïns en els seus petits conflictes quotidians fins a trobar un rival a la seva altura: el Voltor, un delinqüent que domina els baixos fons a través del trànsit de components il·legals i que té la cara de Michael Keaton, que sembla introduir-se en el revers fosc, 'trash' i postindustrial del seu Birdman amb aquest personatge marcat per l'ambigüitat moral i que a més s'encarrega de protagonitzar un dels girs de guió més sorprenents de tot l'univers Marvel fins ara.

Notícies relacionades

Tom Holland: "Tot el que sé del cine ho vaig aprendre de J. A. Bayona"

'Spider-Man: Homecoming': canvi de maquillatge

El director encarregat per orquestrar la funció ha sigut l'independent Jon Watts, que havia debutat amb la pel·lícula de terror 'Clown' i va demostrar les seves habilitats per generar tensió a 'Cotxe policial'. Aquí oblida els mals rotllos per centrar-se a generar una cinta d'aventures amb les dosis justes d'humor i acció, a través d'un to murri i juganer que harmonitza a la perfecció amb el ritme frenètic que imprimeixen les constants acrobàcies, tombarelles i salts mortals de Spiderman tant per les teulades de la ciutat com en la seva tumultuosa vida ordinària.

'Spider-Man: Homecoming' té una gràcia congènita i un protagonista carismàtic que sembla voler agradar al públic igual que s'esforça per agradar al seu ídol Iron Man: a cop d'atreviment, cor, valentia i la tan apreciada innocència. Aquella que no tenen tots els altres superherois adults i que per ara manté intacta aquest magnífic espècimen de cria d'home aranya.