65 ANYS DE CARRERA

Sis obres clau de Jeanne Moreau

Recuperem algunes de les interpretacions més memorables de la gran musa del cine francès

los-amantes-moreau

los-amantes-moreau

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

La carrera de Jeanne Moreau, morta aquest dilluns als 89 anys, és francament inabastable, fluida, homogènia. Hi ha èpoques en què fa dues obres mestres per any. Va fer Shakespeare i Kafka a les ordres de Welles, drames amorosos amb Malle i Truffaut, intrigues alambinades amb Losey, produccions de Hollywood, pel·lícules per a televisió i films independents a tots els continents. Aquesta és una petita selecció amb sis de les seves interpretacions més memorables, compromeses, recordades, ajustades o definitòries per diferents raons.

'LOS AMANTES' (Louis Malle, 1958)

Ningú com Moreau per encarnar, als seus 30 anys, una burgesa casada amb un home gran i amant d’un jugador de polo. La seva vida està instal·lada en el tedi i n’ha de sortir.


'JULES Y JIM' (François Truffaut, 1961)

'LA NOCHE' (Michelangelo Antonioni, 1961)

Va suplir Monica Vitti en el segon film de la trilogia de la incomunicació (amb 'La aventura' i 'El eclipse'). La depressió matrimonial, la crisi burgesa i el flirteig sexual com a via d’escapament.

'DIARIO DE UNA CAMARERA' (Luis Buñuel, 1964)

'LA NOVIA VESTÍA DE NEGRO' (François Truffaut, 1968)

Adaptació d’una excel·lent novel·la negra de William Irish. Una dona es venja dels homes que van assassinar el seu marit durant el casament. Inspiració per a Tarantino a 'Kill Bill'.

'NATHALIE GRANGER' (Marguerite Duras, 1971)

Retrat d’una dona durant un dia a l’estil de Duras. Amb, a més de Moreu, Lucía Bosé i Gérard Depardieu. Gran amiga de Duras, Moreau va encarnar l’escriptora a 'Ese amor' (2001).