Sílvia Pérez Cruz, sense lligams a Cap Roig

Era el retorn a casa de Sílvia Pérez Cruz i el tancament de la gira de 'Vestida de nit'. Expectació a Cap Roig i repàs, sensible però no sensibler, d’un repertori amb arrels familiars i que apel·la sense lligams a la varietat de gèneres que han marcat la seva carrera. Cada vegada més artista, ha fet un pas més en el tractament de les cançons i les ha dotat del color especial que aporta l’excel·lent quintet de corda que l’acompanya, còmplice en la idea de donar més prio­ritat a l’emoció de la música que a la fidelitat a l’estil. Un controlat 'totum revolutum', amb què la intèrpret dona llibertat a la seva capacitat d’arribar amb espectaculars girs als límits del seu bellíssim registre.

«Us conec gairebé a tots», va exclamar amb simpatia l’artista al saludar els espectadors, suposadament de Palafrugell, que arribaven amb el concert ja iniciat. Hi havia molts seguidors del seu poble natal que li coneixen la trajectòria des de petita, quan cantava peces com 'Alfonsina y el mar', però també altres vinguts de lluny. És dels seus pares, el desaparegut Cástor Pérez i Gloria Cruz, l’havanera que dona títol al seu últim disc i a aquest tour. Una aurèola de desbordada nostàlgia va flotar quan la va interpretar en el primer bis.

Després de  sorprendre amb 'Estrella' d’Enrique Morente i els seus arabescos tons, i amb la seva preciosista versió de 'Tonada de la luna llena' de Simón Díaz acompanyada en 'pizzicato', Pérez Cruz va esbossar les línies de l’espectacle i va presentar els músics. «Fa quatre anys que estic amb ells, són uns intèrprets fantàstics i bona gent, que és important per abordar aquesta aventura». Tot i que va dir que no li agrada sentir-se profeta a la seva terra, va concedir que li feia il·lusió interpretar davant la seva gent aquest treball. «Nascut d’una cançó dels meus pares, i fer-ho davant aquest mar que tant estimo», va afegir.

L’artista se sentia còmoda i no va parar de comunicar-se amb el públic i fer broma amb els seus músics: Joan Anton Pich (violoncel), Miguel Ángel Cordero (contrabaix), Elena Rey i Carlos Montfort (violins) i Anna Aldomà (viola). També va explicar anècdotes sobre el procés d’algunes cançons, com és el cas d’Ai, ai, ai escrita per a la pel·lícula Cerca de tu casa, que ella mateixa va protagonitzar i amb què va guanyar un Goya a la millor cançó original. «El productor em va dir que ja no tenia pressupost per comprar els drets d’una peça de Shakira», va resumir entre ­rialles. De la mateixa cinta va interpretar 'Verde' i l’emotiva cançó de denuncia 'No hi ha tanto pan', per a la qual va demanar encara més aplaudiments dels molts, a més d’alguns bravos, que ja li havien donat.

Varietat de gèneres

Notícies relacionades

Nagore Aranburu: "Cal revisar el grau de violència que permetem"

La sèrie ‘Santuario’ mostra un futur distòpic que espanta

Va transitar amb elegància infinita i una incontestable vis dramàtica pel fado, la bossa nova, el tango, el corrido mexicà, les balades i els temes de composició pròpia. La peruana 'Mechita', 'Por tu amor me duele el aire' (sensible poema de Lorca musicat per Javier Ruibal), la impressionant 'Estranha forma de vida' d’Amália Rodrigues, el 'Hallelujah' que va immortalitzar Leonard Cohen i que ella fa completament seu, l’aclamada 'Corrandes d’exili' de Pere Quart o la fantàstica 'Cucurrucucu', allargada en un exercici canor sense límits, són una  mostra de tot el que va oferir en gairebé dues hores i mitja. ¡I què es pot dir de la seva alentida però sensual adaptació de la popular 'Lambada'!

Va ser una nit presidida per l’emoció però també per l’art. Després de 'Vestida de nit', encara va oferir una pàgina de desamor amb el bolero '20 años' i una d’èpica amb 'Gallo rojo, gallo negro', de Chicho Sánchez Ferlosio, propines de luxe. Com ella.