David Leitch ('Atómica'): "El Déu en què jo crec és Jackie Chan"

El seu treball en títols com 'El club de la lucha', '300' i la trilogia de Bourne va convertir David Leitch en un dels especialistes més prestigiosos de Hollywood. El 2014 va debutar darrere de la càmera amb Chad Stahelski a 'John Wick', una de les millors pel·lícules d’acció dels últims anys.. 'Atómica' és el seu primer treball com a director en solitari.

–La seva pel·lícula està ambientada en la guerra freda, però en el film els aspectes geopolítics en realitat importen més aviat poc. ¿És correcte? 

–Del tot. No volia narrar la típica història d’espies ni donar una lliçó d’història. El que em va interessar va ser divertir-me revisant la música i l’estètica dels anys 80. La resta m’importava menys: les lluites entre diferents faccions d’espies, el Mur de Berlín a punt de caure... són més aviat accessoris. 'Atómica' és un exercici d’estil, completament orgullós de ser-ho.

–I, malgrat tot, com l’actual relació entre els EUA i Rússia demostra, les intrigues polítiques que relata són sorprenentment vigents. 

–Sí, és curiós. Quan vaig rodar la pel·lícula, òbviament no em podia imaginar que alguns dels seus temes connectarien amb les informacions que apareixen als noticiaris, ni que ens trobaríem a la vora d’una nova guerra freda. En tot cas, m’alegro  que la pel·lícula hagi capturat el 'zeitgeis't, encara que sigui de casualitat. La història, al capdavall, tendeix a repetir-se. 

–Ha esmentat la música dels anys 80 i, de fet, a 'Atómica' les cançons són gairebé tan importants com les seqüències d’acció. ¿Com les va escollir? 

–'Atómic' transcorre l’any 89, i aquesta és l’època de màxim apogeu de la MTV, així que em va agradar la idea de convertir la pel·lícula en una 'jukebox'. En tot cas, em va importar menys reproduir la música que sonava en aquella època que capturar la increïble energia que Berlín transmet com a epicentre permanent de moviments musicals i estètics. Em va semblar que el so de la 'new wave' sintonitzava amb aquell esperit; i també em va semblar molt interessant incloure en la banda sonora el David Bowie dels anys 70, que va passar molt temps a Berlín.

–I pel que fa a les coreografies d’acció, ¿quines són les seves influències? 

–La meva principal inspiració sempre ha sigut el cine de Hong Kong. En concret, el déu en què jo crec és Jackie Chan. Fa temps vaig compilar totes les seves coreografies de lluita en una cinta de vídeo, i durant anys les veia a totes hores. Les tinc gravades a foc en la ment. El meu objectiu quan dissenyo una seqüència d’acció és que sigui capaç d’explicar-nos tantes coses sobre el personatge com 15 minuts de diàleg.

Notícies relacionades

'Atòmica': Charlize Theron, molt dura de matar

Crítica d''Atómica': guerra freda, cos a cos

–Vostè va aconseguir un gran èxit com a especialista, primer, i com a coreògraf d’escenes d’acció, després. ¿Sempre va tenir en ment que algun dia faria el salt a la direcció? 

–En realitat, no. Però m’he passat tota la meva vida adulta entre rodatges i crec que amb el temps he arribat a entendre molt bé la logística que requereix realitzar una pel·lícula. Tenir això va despertar en mi la il·lusió per expressar la meva creativitat d’una forma més ambiciosa. A més a més, haver sigut abans especialista en seqüències d’acció m’atorga una gran credibilitat a l’hora de dirigir altres actors. Saben que estan en bones mans. En qualsevol esport, els millors entrenadors sovint van començar sent jugadors, ¿no és cert?