Miguel Bosé: "Jo no componc com un espanyol"

Entre concert i concert de la seva gira 'Estaré', Miguel Bosé dedica uns minuts de la seva trepidant agenda per atendre aquest diari per via telefònica. Aquesta nit actua a Calella de Palafrugell, en el marc del Festival de Cap Roig (22.00 hores). 

–Aquesta gira té l’origen en el disc 'MTV unplugged', en honor al seu 40è aniversari de carrera, encara que el format és en bona part elèctric. 

–És un concert que comença i acaba amb el so Bosé, i al mig hi ha una part de l’'MTV unplugged' en què hem afegit més cançons. El cor del concert és acústic, però el principi i el final són Bosé de tota la vida.

–Després de la gira 'Amo', molt tecnològica, ¿què li aporta aquest concepte més despullat? 

–És una altra cosa, com si et vesteixes de cotó i després de lli. Saps que hi ha altres regles per tallar, per cosir, una altra actitud. Jo tenia molta por: pensava que la identitat es perdria pel camí, però al final es tracta de portar les cançons a altres àmbits: 'Bambú' se’n va cap a una zona de banda sonora a l’estil Ennio Morricone. És una altra versió de tu mateix. El que faig en aquest cas és versionar-me.

–En la seva producció de l’última dècada hi ha hagut una alternança entre discos originals, de cert risc, i antologies comercials: de 'Velvetina' a 'Papito', de 'Cardio' a 'Papitwo' i, ara, d’'Amo' a aquest 'MTV unplugged'. 

–Sí, vaig alternant discos amb material original i el que en la indústria anomenem projectes especials, una categoria en què també entrarien 'Por vos muero', un treball de tractament orquestral, i '11 maneras de ponerse un sombrero', amb versions de les cançons que més m’han agradat en la vida.  

–Fa la impressió que quan arrisca amb cançons noves al gran públic li costa seguir-lo. 

–Com que passa molt temps, la meva urgència de composició va molt més enllà, perquè segueixo explorant, i el resultat no dialoga amb el públic igual que les cançons que ja han sigut un èxit. El pròxim que faré seran cançons originals i soc conscient d’això. Però tu veus els grans, Elton John, Sting, Roger Waters…, i la majoria d’ells ja no treuen discos i continuen fent gires i gires. Quan ja tens tants èxits, és molt difícil posar un nou disc a l’altura d’allò que a la gent el satisfà de tu. Jo tinc un problema: ¿quines cançons deixo fora en un concert? Qualsevol que deixi fora és tot un drama: la gent me la reclama.

–Com 'Sevilla', que a l’Auditori del Fòrum de Barcelona no va cantar encara que el públic l’hi va demanar. 

–Exacte, ara l’he posat, però la tornaré a treure, perquè després et pregunten on és 'Los chicos no lloran', i 'Salamandra', i 'Por vos muero'... I no puc fer concerts que durin cinc hores. I, és clar, la gent jove segueix escoltant les meves cançons. Primer, perquè el so Bosé és molt contemporani. I després, perquè senten aquestes cançons en les fórmules d’'oldies' de la ràdio. I a casa, on s’han transmès de generació en generació. 

–Construir un hit no funciona ara igual que fa unes dècades. 

–Sí, però en aquest apartat jo no hi entro. Hi ha un estil, un segell Bosé. Jo no puc deixar ara de banda tot el que soc per passar-me a la música urbana perquè és el que sona en aquests moments. Seria un desastre i sobretot una traïció.  

–En aquesta gira recupera 'Súper Superman' i 'Don Diablo'. ¿Com es porta amb aquestes cançons? 

–Em diverteixen molt i a més em donen tendresa. Aquest també he sigut jo, i he d’agrair haver passat per allà en el seu moment per arribar al seu dia a 'Bandido', que va ser on realment va començar la carrera de Bosé perquè és on em vaig posar a compondre. Abans escrivia alguns textos i aprenia a l’estudi com fabricar discos, però poca cosa més.

Notícies relacionades

El patapam de Rufián a Miguel Bosé (i a Toni Cantó) per un tuit sobre Maduro

Miguel Bosé: "Sempre estic agafat al telèfon per cancel·lar-ho tot"

–¿Com es podria explicar quin és aquest segell Bosé? 

–Jo soc pop, pop europeu amb so anglo, sobretot anglès, no nord-americà, i amb certa actitud nòrdica portada al Mediterrani. El que faig té molt d’italià. Jo no componc com un espanyol. Si mira el panorama, és així. No tinc res a veure amb els grans compositors espanyols com Alejandro Sanz, Pablo López o Pablo Alborán, ni tampoc amb llatinoamericans com Juanes o Maná. Soc una mica territori a part.