La Fura declara la guerra de l'aigua a 'Le siège de Corinthe'

Un mur fet amb 2.017 ampolles d'aigua de plàstic reciclable, en al·lusió a l'any en curs i col·locades una sobre una altra, es converteixen en el principal obstacle del setge dels turcs a la grega Corint. La força visual d'aquesta simbòlica estructura, ideada per Carlus Padrissa, membre de La Fura, en col·laboració amb l'artista multidisciplinària Lita Cabellut, posa al centre del muntatge de 'Le siège de Corinthe (El setge de Corint)' la lluita per la consecució del líquid element, tan valuós com l'or i altres matèries que desencadenen la majoria dels conflictes.

Cabellut ha pintat per a l'ocasió 10 grans quadros i ha elaborat els decorats, el vídeo i el vestuari d'aquest muntatge que inaugura aquest dijous el Rossini Opera Festival de Pesaro (Itàlia). La desbordant escenografia empara una història bèl·lica i d'amor del compositor al qual està dedicada tan singular mostra belcantista.

Un conflicte que s'acosta

"És la guerra de l'aigua, el conflicte que s'acosta en el futur de la humanitat", proclama Padrissa al parlar de l'estrena mundial d'aquesta nova versió de la tragèdia lírica. El director escènic destaca la distància que existeix entre els que disposen d'aigua i els que no hi tenen accés, com és el cas dels àrids països africans i dels que viuen conflictes bèl·lics.

"Tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats d'accedir a aquest bé primordial que suposa el dret a la vida per als que el posseeixen i també per als que el busquen", afegeix al·ludint al fet que és una història que es repeteix amb el temps. "He conegut el setge de Sarajevo i les circumstàncies eren molt semblants", subratlla al defensar l'enfocament d'un muntatge, que tindrà 20 minuts més de durada perquè s'hi han afegit pàgines inèdites de la partitura. "Tothom lluita per conquistar el poder i un espai on sobreviure o resistir, però la possessió d'aquest líquid és capital", prossegueix.

Padrissa i Cabellut s'han posat d'acord a situar el relat en un marc atemporal dotant la posada en escena de visualitat i colors que responguin als dictats musicals de l'obra. El pes del comportament ètic de l'home en situacions extremes està present en la concepció de l'espectacle. "No repartir l'aigua crea un mur tan gran com el que hi ha entre els contendents dels quals parla el llibret i que pateixen gairebé per igual les conseqüències de la guerra. Al final es queden tots sense beure", explica Padrissa. 

La confecció del vestuari dels protagonistes en forma de "pell desmembrada" i un vídeo amb el líquid pigmentat a partir dels cromatismes que la música de Gioachino Rossini suggereix a l'artista i que es projecta sobre una paret de 100 metres són altres atractius d'aquest muntatge immersiu, ja que l'acció es desenvolupa entre l'escenari i el públic. El vermell i el blau són els tons dominants del decorat, per diferenciar els que tenen set dels que no, i a turcs de grecs.

Crida a l'ètica

Els quadros pintats per Cabellut per a la producció estan relacionats amb la narració i es distribueixen durant la funció. Situats per sobre del públic suggereixen missatges que apel·len l'espectador. Dos llenços que representen la vida i la mort cauen des del cel en el primer acte coincidint amb el retrobament dels amants de la història, el sultà Mehmet II, qui finalment aconsegueix prendre la ciutat, i la filla del governador de Corint, Palmira, a qui va conèixer anys enrere a Atenes. Ella l'estima i al no poder culminar el seu somni per culpa del conflicte s'acaba treient la vida. 

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Les pintures se succeeixen amb diferents significats i una permanent crida a l'ètica. El muntatge uneix també Rossini amb lord Byron, que va morir a una Grècia en guerra i de qui es recupera un magnífic poema sobre el setge de Corint amb les frases projectades sobre la pantalla, i també 'Foscor', un altre impactant text sobre les conseqüències d'aquests conflictes. Poeta i músic no es coneixien, però després de la mort del primer, Rossini va rendir-li un homenatge musical.

Roberto Abbado, responsable estable de la mostra des d'aquest any, serà al podi al front de l'Orquestra Nacional de la RAI i d'un gran repartiment encapçalat per Luca Pisaroni i Nino Machaidze, que encarnen els protagonistes. El director assenyala que "aquesta era una de les obres més estimades de Rossini", ja que en va escriure tres versions, la napolitana 'Maometto II', la italiana i la francesa, que és la que s'ofereix aquest any. Per Cabellut, és la seva primera experiència a l'òpera. "Ha sigut brutal. Carlus no és qualsevol persona. És un monstre del teatre i col·laborar amb ell ha sigut una beneïda bogeria. Només puc afegir que els bojos es reconeixen entre ells, els savis s'entenen i els monstres et deixen en pau. Això és el que, per mi, resumeix aquesta experiència".