'Emoji: La pel·lícula': Pitjor del que sembla

'Emoji: la pel·lícula' només té un mèrit: s’apanya per ser fins i tot pitjor del que sembla. Per definir-la n’hi hauria prou amb una emoticona, en concret una que ni és groga ni és rodona. No són necessàries les paraules per explorar les seves interessants idees sobre la infància i la tecnologia i el llenguatge i la comunicació perquè no en té, i perquè en lloc d’això només ofereix tediosos missatges sobre la importància de ser fidel a un mateix, la necessitat que els pares recolzin els seus fills i com és de magnífic el 'Candy Crush'.

Notícies relacionades

Un dia en el rodatge de ‘Ravalear’ (Max), la sèrie de Rodríguez i Lacuesta sobre família, cuina i els dilemes de la Barcelona actual: «És necessari que la ciutat es transformi, però ¿a quin preu?»

Òmnium i Abacus pugen a 75.000 euros el Premi Sant Jordi i el converteixen en el més ben dotat de les lletres catalanes

    

Produïda per la divisió cinematogràfica d’una companyia tecnològica que ven molts milions de 'smartphones' cada any, 'Emoji: la pel·lícul'a és una campanya publicitària disfressada d’entreteniment familiar; se’ns hi canten les bondats d’Instagram, YouTube i Dropbox alhora que se suggereix que utilitzar el telèfon mòbil et fa més popular i més atractiu i més bona persona, i que esborrar una 'app' és una cosa semblant a cometre un genocidi. La seva existència no beneficia  ningú més que les empreses que apareixen descaradament promocionades en cada una de les seves escenes.