La nit en què Jeff Mills va punxar 'Metropolis'

Envoltats per art i història. Berlín té un capvespre especialment bonic entre els colossals edificis clàssics de l’illa dels museus. Amagat entre arbres i ocult darrere una columnata, el jardí de darrere del Kolonnadenhof es vesteix d’etiqueta. Un escenari selecte on res fa pensar que acollirà el mateix dj que anys enrere obria en canal els millors antres de techno de la capital alemanya. Jeff Mills, llegendari dj de Detroit, torna a la que va ser la seva ciutat per presentar la versió electrònica de Metropolis, film del 1927 de l’austríac Fritz Lang.

Més enllà del classicisme del lloc, l’ambient deixa veure des de gent gran fins a hipsters amb pentinats impossibles i vestits de negre de cap a peus. Amb copes a la mà i mantes als genolls, esperen asseguts davant d’una pantalla gegant i un escenari blanc presidit per un portàtil i una taula de mescles. Les nits d’agost no són estiu a Berlín. Enfundat en un vestit negre, Mills fa acte de presència entre aplaudiments.

Urbs sobrepoblades, edificis babilònics envoltats de fum i un proletariat tan esclavitzat com alienat per la mecanització. Minimalisme fosc de trets clàssics, melodies transcendentals que es barregen amb altres de malaltisses. Metropolis no és una elecció aleatòria. Un relat sobre una societat robòtica oprimida i distòpica amb referències bíbliques. En l’època de la demagògia i la postveritat, aquesta obra mestra del cine ens recorda que no vivim tan lluny dels mons asfixiants que van idear George Orwell i Aldous Huxley.

Passió pel cine mut

La passió del discjòquei per les pel·lícules clàssiques i la ciència-ficció el van portar a elevar la seva música a un nou estadi artístic. Així, l’any 2000 va reinterpretar la banda sonora de Metropolis per adaptar-la al seu idiosincràtic estil electrònic. Mills i Lang, dos pioners colze a colze. El llegendari punxadiscos de Detroit no va trigar a repetir aquesta experiència i els anys següents va versionar altres clàssics del cel·luloide com Les tres edats, de Buster Keaton, i Viaje a la Luna, de Georges Méliès. «Metropolis va ser una gran inspiració per als pioners del techno a Detroit. La unió és perfecta», assegura Kristian Müller, responsable de comunicació de les UFA Film Nights que van acollir la projecció.

Unió perfecta

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Mills i Berlín es coneixen de prop. El músic va viure a la capital alemanya durant gairebé una dècada, des de finals dels anys 90. Allà va establir una connexió especial amb Tresor, emblemàtic club de techno nascut el 1991 que encara segueix dret. En aquesta institució de la música electrònica fundada sobre la runa d’una planta d’energia abandonada, els sets de Mills i altres grans personatges de l’electrònica de Detroit, com Robert Hood, es van convertir en part de la història.

Berlín, hereva de la música electrònica industrial, també va ser on a Mills se li va acudir posar una nova veu a Metropolis. Després de llogar un DVD de la pel·lícula i fer-ne una còpia il·legal, l’artista es va tancar a casa per compondre la que seria una de les seves peces més conegudes. «No escoltem música electrònica al cinema. Fins i tot si és sobre ciència-ficció la relacionem amb música clàssica. Algú hi havia de fer alguna cosa», va assegurar Mills el 2011 en una entrevista a la revista Wire. Altres cintes cèlebres com els títols Frankenstein o M també són a la seva llista de projectes pendents.