Enlluernadora Kate Royal a Vilabertran

Bellesa, elegància i una extrema expressivitat vocal i dramàtica. Kate Royal va deixar l’empremta de la seva categoria artística en la 25a Schubertíada de Vilabertran. El seu cristal·lí timbre de soprano lírica i una presència escènica impressionant al servei dels lieder de Schumann, Zumsteeg i Fauré van deixar aclaparat l’auditori de la canònica de Santa Maria. Acompanyada per l’imprescindible mestre Malcolm Martineau, va començar cantant des de dalt dels talons d’agulla, que realçaven encara més la seva estilitzada figura, i va acabar descalça i amb el públic als seus peus.

De dames britàniques va el joc. Després de l’exhibició el dia anterior de Sarah Connolly, era difícil pensar que, des de repertoris de lieder diferents, Royal pogués tenir la mateixa capacitat de captivar uns seguidors tan especialitzats en el gènere com els d’aquest festival. La cantant londinenca, de 38 anys, semblava sentir-se molt responsabilitzada. Molt meticulosa en la idea de donar sentit a cada nota dels Liederkreis, op 39 de Schumann, basats en la col·lecció de poemes Intermezzo de Joseph Eichendorf, va trigar una mica a donar curs a la seva enorme capacitat d’expressar els sentiments que bateguen darrere d’aquests poètics textos. Però de seguida va comprendre que la capacitat de dramatitzar les cançons, que neix en l’expressió dels seus ulls i es trasllada a tots els porus de la seva pell, havia connectat amb els que ja eren uns entregats seguidors.

Amb una contenció i una delicadesa sublims, la soprano va anar desgranant l’exigent programa. El magnetisme inicial que emana del seu atractiu físic havia cedit el protagonisme a la força de les seves impecables interpretacions. Ella sap jugar amb tots dos components. Al final, en català, Royal va agrair el respecte amb què el públic havia seguit les 28 peces interpretades i els va regalar una reiteradament aclamada peça de Henry Purcell. Temes sobre el pas del temps i la dialèctica entre la diferència de sentir-se a casa o a l’estranger units als clàssics recursos romàntics de la influència de la nit, la llibertat al bosc, l’amor o la nostàlgia del primer bloc de Schumann van trobar un espai en la seva sensible veu.

MARIA ESTUARD 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però si a la primera part va evidenciar la seva preparació per enfrontar-se al lied romàntic alemany que recrea amb una polida dicció, en la continuació va desplegar tota la densitat tràgica de les peces dedicades a la història de la reina Maria Estuard, primer amb el lied de Johann Rudolf Zumsteeg i versos de Friedrich Schiller, i després amb els poemes de Frieherr Vincke musicats per Schumann.

Després d’impactar amb el lirisme de les tres cançons de Fauré, entre elles La presó, en què Paul Verlaine retrata la tristesa de la privació de llibertat, Royal va elevar el calat emocional del recital amb vuit lieder del citat Schumann. La interpretació de Muttertraum (Somni de mare) i Allnächtlich in traume (Cada nit somnis) i l’Abendlied van deixar empremta de la dimensió d’aquesta intèrpret que vindrà a Barcelona al novembre dins del cicle de lied de la Fundació Victòria dels Àngels, I és que l’actuació de Kate va ser verdaderament Royal.