Paul Auster, al país dels destins que es bifurquen

Havíem oblidat que Paul Auster volia ser Italo Calvino, Jorge Luis Borges, Philip Roth i John Irving alhora. Potser va ser un altre Auster que ho volia, un dels seus àlter ego amagats en la seva obra, i ara, després de set anys de conscienciosa escriptura, ha despertat de la seva letargia. Potser el resultat és menys radical del que sembla, malgrat que això poc importa: 4321 és la novel·la-compendi que ens mereixíem, després d’algunes ensopegades que suggerien que el seu autor no sabia o no podia escapar-se dels límits del seu propi univers. No se n'ha escapat, però sí que els ha eixamplat fins a l’inimaginable. Quatre novel·les en una és un acte de generositat que no podem passar per alt, per més que sembli que Auster sotmet el seu heroi, l’ínclit Archie Ferguson, a un experiment de laboratori literari que vol treure pit davant el lector escèptic.

Amb tot, i sense escepticismes que valguin, un gran èxit

No hi ha escepticismes que valguin. Es podria discutir si li vindria bé una bona poda, si la sobredosi d’incidents aclapara, si resulta necessari que sigui tan didàctica en termes polítics o històrics, però el cert és que '4321' és un gran èxit, en què l’atzar adquireix aquella dimensió còsmica, i alhora controlada fèrriament, que l’autor ha buscat destil·lar en tota la seva obra. És la tensió entre ser contingent i regulat la que determina l’estructura del text, que permet que Archie Ferguson tingui un ADN que es transforma en quatre destins diferents segons les circumstàncies que li toca viure.

 En les primeres cent pàgines, el lector té temps per orientar-se i detectar el catalitzador dels canvis en la vida de Ferguson. Cada capítol compta amb quatre versions presentades de forma alterna, però cada versió es desenvolupa cronològicament, com un clàssic relat d’iniciació. El disseny de la novel·la és exemplar, de manera que, tot i que molts personatges es repeteixen canviant la seva rellevància en la trama, el lector no necessita més informació de la deguda per ubicar-se. No obstant, les coincidències funcionen com una caixa de ressonàncies, i en el record es barregen situacions, ressons i trames, donant-li una estranya, mesmèrica unitat al conjunt.  

Un Paul Auster en plena forma

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En una de les seves encarnacions, Ferguson aspira a escriure una novel·la, que titularà 'La llibreta escarlata', diferent de qualsevol altra, un caos de fragments aleatoris i inconnexos, un llibre que el posi a prova contra el que desconeix per comprovar si pot sobreviure a la lluita. Aquest llibre és, per descomptat, '4321', on al repte estructural s’hi afegeix l’estilístic: si la prosa d’Auster sempre s’ha caracteritzat per la seva precisió clínica, clara i concisa, aquí vessa en frases que es juxtaposen com peces d’un collar infinit, com capes i més capes de sentit separades per comes i més comes, com un riu que no pot parar de fluir.

És evident que Auster està buscant la forma més apropiada a la torrencialitat de cadascun dels destins de Ferguson, que és ric, pobre, orfe, heterosexual, bisexual, lector voraç, cinèfil i etcètera, però que sempre és, d’una manera o altra, escriptor. És a dir, autor de la seva pròpia vida i llibre que reescrivim al llegir, un foli en blanc obert a les eternes, insondables possibilitats de la literatura que ens torna a un Paul Auster en plena forma.