FiraTàrrega, un espai per a la reflexió, la rialla i la memòria

El públic de FiraTàrrega està acostumat a veure de tot, però l’espectacle inaugural d’aquest any ha deixat perplex més d’un. Encara que espectacle no sigui potser el terme més precís, ja que 'urGENTestimar' és, sobretot, una experiència; una acció que va començar dijous a les set del matí i va acabar ahir a les 22.15 hores, i que havia despertat molta curiositat. Concebuda per Ada Vilaró i Josep Perelló com una manera de reflexionar sobre la convivència, la proposta ha generat tota mena de comentaris.

Vilaró, que fa vot de silenci durant la 'performance', està permanentment a la plaça Major, vestida de blanc, amb aspecte de sacerdotessa laica i botes per moure’s per una plataforma rectangular inundada d’aigua. La nit inaugural, molts curiosos van assistir a veure com una vintena de persones, la majoria veïns de la ciutat, se sumaven a l’experiència dormint en gandules a la plaça al costat de Vilaró. Van tenir l’acompanyament musical de Lídia Pujol, que va aparèixer per cantar-los una cançó de bressol, un moment màgic. Els sacs de dormir i les mantes hipotèrmiques –les  mateixes que es reparteixen en casos de desastres i accidents– feien preveure el pitjor, però el temps va acompanyar. «Només ha sigut dur al matí, per la humitat i l’aire fred», confessava un col·lega de la premsa immers en el projecte.

La jornada inaugural va comptar també amb moltes altres propostes. Entre elles, l’estrena de la nova peça d’Íntims Produccions. Un estrany espai recobert de material aïllant acollia el públic a 'Pool (no water)', de Mark Ravenhill,una història sobre la delicada línia entre l’admiració i l’enveja. Els personatges principals han sigut traslladats a l’univers català, amb mencions al cineasta Albert Serra com a artista d’èxit. El muntatge, amb projeccions, efectes i una complexa disposició escènica, va aconseguir moments brillants de gran tensió, encara que a vegades hi falta ritme. 

Un gran 'showman'

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Rodrigo Cuevas, si hagués sigut torero, hauria sortit a collibè de la plaça Comediants. La desimboltura i la gràcia d’aquest músic i actor asturià va deixar bocabadat el personal amb el seu xou unipersonal 'El mundo por montera'. Va connectar amb la gent a través de l’humor, la música –un curiós cabaret a mig camí entre el 'synth folk' i el glam– i una impagable indumentària, amb esclops de fusta combinats amb mitges i lligacama i un vestit negre del qual va acabar desposseint-se. Va demostrar que la tradició no està renyida amb la modernitat i es va acompanyar d’acordió, panderetes i percussions electròniques en la interpretació de clàssics rurals de la seva terra en clau petarda, per acabar al ritme del tema dels 80 'Reina de la noche'.

Molt aclamada va ser també 'Aüc', multidisciplinària proposta de Les Impuxibles sobre la violència de gènere, estrenada el Grec passat amb la jove directora, autora i actriu Carla Rovira. Ella és també l’autora de 'Màtria', una creació sobre la memòria, la família i la història. L’afusellament del seu oncle avi durant la guerra civil inspira aquest interessant muntatge, en el qual el cos desaparegut d’Enrique Isart Alonso, mariner de l’exèrcit republicà, serveix per replantejar temes com la necessitat de recordar i les traves per mantenir viva la memòria històrica. Teatre-document amb un tractament fresc que combina humor i emoció per generar reflexió.