'Berta Isla', secrets sense mentides

De nou Javier Marías ha forjat una novel·la excepcional. Com instal·lat en una altíssima cota de qualitat literària, el talent de l’escriptor no defalleix ni es conforma amb els camins ja explorats, malgrat que gairebé tots els elements tècnics i temàtics de 'Berta Isla' enllacen amb la seva obra anterior. De 'Tu rostro mañana' (2002-2008) procedeix el món de l’espionatge de l’MI6, el tema de la imposició o necessitat del secret i els riscos de la seva revelació, l’exercici esgarrifós de la violència i els escrúpols morals de qui fa o sap una cosa que podria pertorbar vides d’altres. Són assumptes que afloraven també a 'Los enamoramientos' (2011) i a 'Así empieza lo malo' (2014), però que havien estat presents en totes les grans novel·les de l’escriptor (almenys des de 'Todas las almas'), com ho ha estat l’escrutini sobre els enigmes de l’amor, la comunicació i les relacions conjugals.

 Els encastos de 'Berta Isla' amb títols anteriors són molts, però crida l’atenció la proximitat a 'Los enamoramientos', amb la qual comparteix una veu narrativa femenina –que aquí s’alterna amb un narrador en tercera persona–, el tractament de les complexitats de l’amor i l’ús com a subtext d’'El coronel Chabert', on Balzac explicava el retorn d’un home donat per mort. És com si Marías hagués decidit tornar sobre la matriu que va inspirar aquella novel·la, fecundant-la amb l’univers d’espies i misteris de les seves novel·les d’Oxford. Tant si ha sigut aquest o no el punt de partida, amb aquesta novel·la aconsegueix un mecanisme narratiu impecable al voltant de l’alteritat amorosa i la sustentació profunda de la identitat individual. Les qüestions que suscita l’obra podrien alimentar una densa novel·la filosòfica i no aconseguirien elevar-se per sobre d’on les situa Marías, una zona de desassossec i vulnerabilitat, vacil·lació i por.

Per al lector

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però si una cosa desaprova Marías és provocar el tedi del lector, de manera que ordeix una trama d’espies retenint la poderosa intriga inherent a aquest gènere, però buidant-la de les seves peripècies i anècdotes. Per dir-ho gràficament: assistim al 'backstage' domèstic d’un espia del qual no coneixem les seves activitats (com Berta). Aquest espia és l’angloespanyol Tom (o Tomás) Nevinson, un poliglot que posseeix el do d’imitar veus i accents, de qui es va enamorar Berta Isla a l’institut, amb qui  es va casar i va tenir dos fills i a qui està condemnada a esperar durant llargs períodes sense saber a què es dedica ni quan tornarà.

Gràcies a la combinació de dues veus narratives, interna i externa, coneixem tant l’aïllada Berta en la seva coratjosa espera com les circumstàncies que a Anglaterra han empès Tomás a una existència emmascarada i clandestina. En totes dues trobem la irreprimible tendència de Marías a la digressió i a la dilatació d’escenes, però aquest tret d’estil mai és gratuït i sovint atrapa l’atenció amb la força del suspens: l’escena intimidatòria del matrimoni Ruiz Kindelán i Mary Kate, amb tints expressionistes, és esplèndida en el ritme i la intensitat. I el mateix s’ha de dir de les escenes connectades del jove antiquat que salva Berta dels grisos i la seva reaparició 20 anys després. Per insistir, 'Berta Isla' és una novel·la excepcional.