Colson Whitehead: de sobte, un miracle

Comencem a Geòrgia, a la plantació dels germans Randall. Coneixem Ajarry, esclava traslladada d’Ouidah, port de sortida dels primers vaixells negrers a la costa de l’actual Benín; seguim amb la seva filla Mabel, nascuda a la plantació, per arribar a Cora, la neta, que serà la protagonista. Fins aquí, una saga d’esclavituds que ens sembla haver llegit altres vegades: ens resulta en part coneguda, malgrat la bellesa terrible de l’escriptura i l’horror innegable del que es relata.

Quan Cora decideix acceptar el repte d’acompanyar Caesar, un jove esclau que s’ha proposat fugir de la plantació, s’afegeix a la clàssica novel·la d’esclaus una variant, més clàssica encara, de relat d’aventures. Totes dues novel·lades amb intel·ligència, ritme i un gust exquisit. Totes dues, no obstant, a punt de sucumbir a la impossible comparació amb 'Beloved', la novel·la seminal de Toni Morrison. De sobte, un miracle. Un miracle doble: l’existència del ferrocarril subterrani salva la vida de Cora al mateix temps que, portant-la a un territori literari valent, enginyós i inesperat, salva també la novel·la i la situa en una categoria molt més transcendent del que insinuava fins llavors.

Realitat i ficció

El ferrocarril subterrani era el nom d’una xarxa d’abolicionistes clandestins que ajudaven els esclaus a fugir cap als estats lliures del nord i el Canadà. Whitehead aprofita l’existència real d’aquesta xarxa per traçar un viatge oposat al que se li suposa a qualsevol novel·lista. Si la ficció persegueix, generalment, arrencar sentits metafòrics de la realitat, ell es proposa exactament el contrari: traduir una metàfora en realitat literal. Cora i el seu company de fugida recalen en una granja on un còmplice els convida a obrir una portella darrere de la qual existeix, de manera física i indiscutible, el ferrocarril subterrani. A aquestes altures, la veu de l’autor ha assolit al llarg de les pàgines anteriors la solvència i l’aplom suficients per assenyalar una paret i dir-nos: «Vet aquí un ferrocarril.» I nos-altres hi pugem. 'Chapeau'.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Whitehead –que no casualment ha basat la seva meritòria carrera prèvia en l’exploració i la barreja de gèneres tan diversos com la novel·la històrica i el relat de zombis– porta Cora, amb l’excusa del ferrocarril, per un viatge que en cada estat, en cada estació, ens mostra una vinyeta diferent de l’horror fundacional dels Estats Units. La magistral Cora –pària entre els pàries, dona a més, menyspreada fins i tot pels seus– té un contrapunt salvatge en Ridgeway, un caçador de recompenses que es dedica a perseguir esclaus, un altre personatge sòlid, eficaç, ben descrit.

Whitehead demostra un fabulós domini de l’ofici. No és casual que 'El ferrocarril subterrani' obtingués un envejable doblet de premis: Nacional i Pulitzer. Tampoc deu ser casual que per aquestes mateixes pàgines, i sota aquesta firma, hagin passat en pocs mesos obres que –com 'Tornar a casa', de Yaa Gyasi, o 'El venut', de Paul Beatty, totes dues beneficiades també amb els premis més prestigiosos– apuntaven a noves perspectives literàries sobre la plaga de l’esclavitud. Potser és perquè els clarobscurs del present ens assenyalen en quin mirall del passat ens hem de mirar.