'Cabaret' s'instal·la al Victòria

tot a punt al Victòria per alçar el teló amb un clàssic del teatre musical, Cabaret. Aquesta premiada producció madrilenya de SOM Produce dirigida per Jaime Azpilicueta desembarca a Barcelona amb dos artistes catalans com a protagonistes: Elena Gadel assumeix el rol de Sally Bowles, l’estrella Kir Kat Klub, i Ivan Labanda, el de l’amoral mestre de cerimònies del local. Demà comencen les funcions prèvies per acabar d’ajustar detalls abans de l’estrena.

Labanda i Gadel han treballat a fons aquest estiu per acoblar-se a l’equip. «Fer Cabaret és un somni», afirmen tots dos. «He buscat el personatge de Sally dins meu. M’identifico amb el seu costat més sexual i amb el seu caràcter», declara Gadel poc després d’actuar en la representació d’alguns números. Encara porta el maquillatge i el vestuari de Money, money. Se la veu feliç i amb ganes de donar-ho tot. «És una obra que, encara que ja la coneguis, realment impacta».

Ivan Labanda, bastant més prim per necessitats del guió, està pletòric: «El llibret és espectacular, les cançons brutals. Tothom coneix Cabaret i l’únic que has de fer per interpretar-lo és deixar-te portar», diu amb humilitat. L’actor –que broda la seva imitació d’Oriol Junqueras a Polònia– té un do per fer creïbles els seus personatges. Fer de mestre de cerimònies és un somni i un repte per a ell. «Aquest personatge és un tour de force: per un costat hi ha el nivell coreogràfic. És molt elevat i hem suat molt perquè tot està ajustat al mil·límetre. Per un altre, el viatge emocional que es fa. És una cosa que no s’acostuma a veure en altres produccions i és molt interessant».

Encarnar el mític rol que va catapultar Liza Minnelli no espanta Gadel. «Potser el dia de l’estrena tindré una síncope però, de moment, estic tranquil·la. Hem treballat des de tants aspectes el personatge que no temo les comparacions. Sally és fascinant. Té aquella bogeria fantàstica, el seu orgull, el seu magnetisme però també aquella tristesa que intenta ocultar. No és fàcil transmetre tots els matisos de la seva personalitat i mantenir l’energia al màxim. És un paper molt exigent físicament», confessa. «Estic enamorada d’aquest magnífic personatge, però Sally em deixa esgotada. És dur i fascinant interpretar-la. Encara que a la primera part està sempre eufòrica, traient bombolles i no para, es respira una tristesa amagada al seu interior».

Tant el famós film de Bob Fosse Cabaret com els consells de Federico Barrios i David Pintó, director i ajudant de direcció en la versió barcelonina, han servit de guia als dos nous intèrprets del musical. El pes dramàtic recau en la història de Sally i la seva passió pel novel·lista nord-americà, l’altre protagonista de l’obra, tot i que hi ha trames paral·leles com la de l’amor de tardor entre 'herr' Schultz, propietari jueu d’una fruiteria, i 'fräulein' Schneider. En aquest sentit Cabaret és una advertència. «El nazisme i la intolerància són sempre presents a tot arreu, no et pots confiar», assenyala Gadel. «Encara que ho he estudiat al col·legi fins i tot ara, als meus 34 anys, encara em costa d’assimilar tot allò. Va ser una cosa molt 'heavy'».

Una trentena d'intèrprets 

Nou músics i una vintena d’actors, cantants i ballarins participen en aquest muntatge que retrata el Berlín dels anys 30. Contrasta el luxe de portes endins del local amb l’ambient d’inseguretat creixentque hi ha fora.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En aquesta ocasió l’aliança de SOM Produce i 3xt3s (Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa) ha sigut clau. Han passat 10 anys des de l’últim cop que es va veure Cabaret a Barcelona, obra traduïda a més de 30 idiomes i representada a més de 50 països.

Les seves últimes funcions a Barcelona també van ser al Paral·lel. L’Apolo va estrenar el 2007 l’exitosa versió de Sam Mendes i Rob Marshall. Molt abans, el 1992, Jérôme Savary va presentar la seva adaptació al desaparegut Teatre Novetats, dins del Festival Olímpic de les Arts.