Les llàgrimes de Harrison Ford a Madrid

Els periodistes, a vegades, són testimonis de coses que altres no creurien. Per exemple, veure un mite del cine plorar. Potser Harrison Ford no té un Oscar, però és molt més que un actor. És l'intèrpret més ben pagat de Hollywood. És història viva del cine. Sap pilotar avions. És Han Solo. És Indiana Jones. És Blade runner. I acaba de demostrar a Madrid que els herois també són humans i s'emocionen fins a la llàgrima.

Una periodista li ha formulat una pregunta sobre la importància de 'Blade runner 2049' a l'hora de conscienciar els espectadors sobre el (negre) futur que espera la humanitat. L'heroi amb què tots hem crescut s'ha ensorrat. No podia contestar més enllà d'un “sí”. No li sortien les paraules, no podia. 

Ha respirat profundament, ha sospirat, se li han escapat diverses llàgrimes, i, finalment, ha hagut d'abandonar l'habitació. Passats uns desconcertants minuts ha tornat, ha demanat disculpes i ha reconegut que s'ha emocionat amb la pregunta. El moment -impactant- potser s'acabarà perdent en el temps com llàgrimes en la pluja, icònica frase de 'Blade runner'.

Fama de lacònic

Als 75 anys, Ford odia la fama. No en va, viu entre el seu apartament de Tribeca i el seu ranxo de Wyoming. Al marit de la també actriu Calista Flockhart el persegueix la seva fama de lacònic en les trobades amb els periodistes, als quals sol respondre molt amable però breu.

El 6 d'octubre s'estrena a tot el món 'Blade runner 2049', continuació de la mítica i revolucionària pel·lícula de Ridley Scott de 1982, i els seus protagonistes estan de gira per Europa. Harrison Ford, Ryan Gosling i Ana de Armas van aterrar a Madrid des de Berlín dilluns a la nit. Van sopar ous estrellats amb pernil d'ibèric al restaurant més castís de Madrid: el Landó, on Ford ja havia estat durant alguna visita anterior a Espanya.

Dimarts al matí l'agenda estava completa d'entrevistes. Per cert, entrevistes sobre una pel·lícula que cap reporter ha vist. Després que un diari nord-americà llancés un espòiler en una crònica, la distribuïdora -per por que es filtressin més claus de la trama- va decidir mostrar exclusivament uns minuts del film.

Gosling i Ford han tingut tan bona sintonia en les entrevistes de Berlín que els seus publicistes van decidir que s'enfrontessin junts a la premsa espanyola i no per separat, com estava previst. Tots dos entren a l'habitació d'un hotel de luxe de Madrid. El veterà, amb vestit jaqueta sense corbata. I el jove, amb un vistós jersei vermell.

“Que bé. Aquesta és l'habitació que fa més bona olor”, deixa anar, sorneguer, el protagonista de 'La la land', tip de l'ambient “carregat” que hi havia en altres sales. Tots dos donen la mà als periodistes. La de Ford és enorme i forta, clar testimoni del seu passat com a fuster.

Sospirs i llàgrimes

Després de contestar com es va ficar de cap en el projecte (“el guió em va semblar fascinant”), una periodista li pregunta sobre com pot influenciar en el públic un film inundat de metàfores i filosofia. ¿Pot servir per conscienciar sobre l'ecologia, el racisme, la convivència…? “Sí, la resposta és sí”. 

Silenci. Ford sembla que no pot parlar. Toca el seu mòbil. Sospira. Es posa les mans al cap i li cauen diverses llàgrimes. Gosling el mira atònit, com la resta dels que hi ha a la sala. Vuit periodistes i la traductora, que li posa la mà a l'espatlla. Ningú parla. Ford s'aixeca i se'n va de l'habitació.

Notícies relacionades

Nathy Peluso, Maria Arnal Skrillex i Arca actuaran al Sónar 2025

Olivier Assayas: "La pandèmia va acabar sent el símbol d’un fracàs col·lectiu"

El seu company de repartiment demana disculpes i decideix acompanyar-lo fora. Als pocs minuts, tornen. Ford mira la periodista i li diu que no se sent ofès per la pregunta sinó commogut perquè l'ha fet reflexionar sobre la importància de la seva feina, que resumeix en una frase: emocionar el públic. Just el que li ha passat a ell. O no.

Fi de les entrevistes. Ha arribat el torn de visitar el 'Guernica' de Picasso al Reina Sofía per expressa petició de Gosling (Ford ja el coneix). I després, l'avió a París.