Un Sant Sebastià diferent

En l’última edició del festival de Cannes, l’organització va incorporar dues pel·lícules de Netflix a la competició oficial. Les sales de cine van muntar en còlera i el certamen va decidir que a partir del 2018 només aspirarien a la Palma d’or produccions rodades per a la pantalla gran. Sant Sebastià aixeca avui el teló amb una ruptura radical. Hi ha programades sèries de televisió a les seccions més nobles, que també donaran cabuda a produccions de la plataforma Netflix.

I no és l’únic canvi que marca un abans i un després. El premi Donostia d’aquest any (un d’ells) no el recollirà una gran estrella mediàtica, sinó una cineasta que és conegut gairebé exclusivament en cercles cinèfils: la belga Agnès Varda.

Produccions televisives

Els dos primers capítols de 'La peste', la sèrie d’Alberto Rodríguez (director també de 'La isla mínima' i 'El hombre de las mil caras'), lluiran a la secció més noble: l’oficial (fora de concurs, això sí). I no defraudaran els espectadors. És increïble la recreació que ha fet el cineasta de la Sevilla del 1587, amb la Inquisió pel mig, la pesta negra i una sèrie de crims amb aspectes diabòlics. No hi ha cap sèrie espanyola que s’hi assembli. Una altra producció televisiva és Vergüenza, que competirà a la secció més radical del certamen, Zabaltegi. També porta el segell de Movistar i està firmada pel cineasta indie Juan Cavestany.

L’enorme cartell de la comèdia 'Fe de etarras', col·locat al centre de Sant Sebastià, fa dies que protagonitza titulars a la premsa. La frase «Jo soc espanyol» ratllada, més el terme «etarres», sembla que no ha caigut gens bé en alguna associació de víctimes (ni a la Guàrdia Civil). Malgrat que el cinema, el teatre i la televisió fa anys que trenquen tabús en aquest sentit i s’han atrevit a parlar del terrorisme amb humor una vegada consolidat el cessament de la violència de la banda, el nou treball de Borja Cobeaga i Diego San José, guionistes de la popular 'Ocho apellidos vascos', promet una (injusta) polèmica. No només per riure’s d’uns terroristes que comparteixen pis, sinó perquè,  a més a més, és una producció de la plataforma Netflix i els puristes del cine se la poden mirar per sobre de l’espatlla. Faran malament, i així ho defensa el director del festival, José Luis Rebordinos: «Som un reflex dels temps, una fotografia del moment del cine. No ens hem de posar nerviosos». Rebordinos afegeix que ETA és «una banda feixista i assassina», però està convençut que «no s’han de posar límits» a l’humor. «Em diverteix molt que ens riguem d’ETA», sentencia.

Un premi Donostia diferent

Ricardo Darín i Monica Bellucci recolliran dos premis Donostia. El tercer anirà a parar a mans d’Agnès Varda (Brussel·les, 1928), fotògrafa, artista visual i cineasta essencial per entendre la Nouvelle Vague que d’aquí uns mesos recollirà també un Oscar honorífic. «No m’agrada que els Donostia s’associïn únicament al glamur. Varda obre un camí a seguir en els pròxims anys. Admirem profundament una senyora que als 89 anys segueix fent cine amb tanta frescor», afirma Rebordinos.

Aitor Arregui i Jon Garaño ('Loreak') aspiraran a la Concha d’or amb una de les pel·lícules més sorprenents i amb més ànima del certamen, 'Handia', que, basada en fets reals, narra la història d’un gegant basc; és una pel·lícula que parla de temes absorbents, com la guerra, la soledat, la fama, l’ambició i la família. Els francesos Olivier Nakache i Èric Toledano (autors de la taquillera 'Intocable') també lluitaran pel premi més gros amb 'Ces’t la vie!', crònica d’una nit de bodes. La secció oficial –que inclou l’últim treball com a director de James Franco, 'The disaster artist'– obrirà el teló avui amb una història d’amor, 'Inmersión', dirigida per Wim Wenders.

Pot ser que aquest any el planter d’estrelles no sigui tan sorprenent com el d’altres edicions. Un dels noms que causaran més sensació a l’alfombra vermella serà el d’Arnold Schwarzenegger, que hi assistirà amb un espectacular documental ecologista sobre els tresors naturals del mar i la necessitat de preservar-los. El protagonista de 'Terminator' i 'Desafiament total' narra i produeix la cinta, dirigida pel fill de l’emblemàtic pioner de la divulgació científica Jacques-Yves Cousteau. Altres estrelles que també lluiran a l’alfombra vermella són Penélope Cruz i Javier Bardem, protagonistes de 'Loving Pablo', en què Fernando León de Aranoa fa un particular retrat del narcotraficant Pablo Escobar.

Pioners del cine

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Rebordinos admira Thierry Frémaux, director del festival de Cannes des del 2001, que el primer cap de setmana viatjarà a Sant Sebastià com a director i muntador de '¡Lumière! Comienza la aventura', una col·lecció de còpies restaurades dels germans pioners del cine. «Amb aquesta pel·lícula no és la història la que es revela, sinó la vida. I la vida és una cosa més profunda. Per aquest motiu, aquests films són tan importants: obren la porta a la nostra imaginació», explica Frémaux.

Tot festival que es faci valdre ha d’incloure també les perles descobertes en altres certàmens cinematogràfics. Serà el cas de 'Borg/McEnroe', biopic sobre la rivalitat de dues de les icones més grans del tennis mundial: el suec impertorbable Björn Borg i el nord-americà temperamental John McEnroe. Tots dos van protagonitzar un llegendari enfrontament a Wimbledon el 1980. Els burgesos de 'Happy end' (Michael Haneke), els germans de 'La casa junto al mar' (Robert Guédiguian) i l’estranya parella de 'Madre!' (Darren Aronofsky) també formaran part de la secció Perles.