Toni Moog, rere el rècord de l'humor

Sempre ha sigut un noi del Raval i continua sentint-se’n part tot i haver-se instal·lat als afores de Barcelona. Toni Moog està orgullós de treballar molt a prop del barri, al Club Capitol. La sala més gran del teatre de la Rambla on va triomfar el popular Pepe Rubianes s’ha convertit en la seva segona llar. Acaba d’estrenar l’espectacle Hollymoog, una divertida paròdia al voltant del setè art on col·labora Miki McPhantom, especialista en efectes sonors. Només amb la seva veu és capaç de simular des de l’enfonsament del Titanic fins a una batalla galàctica de Star Wars.

Però no és l’únic que l’acompanya en escena. L’humorista, que sol convidar sempre a pujar a l’escenari algú del públic, ha decidit aquesta vegada que hi farà seure dos espectadors. «Seuran en dues butaques i a dos metres, més a prop impossible», fa broma aquest addicte a les begudes energètiques assegut al davant d’una taula, amb un Red Bull on the rocks.

En la seva novena temporada a la sala Pepe Rubianes espera superar el rècord de permanència de l’enyorat còmic que dona nom a l’escenari on actua. Després de 10 anys ininterromputs trepitjant la sala més gran del Club Capitol, Moog aspira a passar de les 1.000 funcions i els 300.000 espectadors. «Els meus monòlegs sorgeixen fruit de la intuïció. Per a Hollymoog he revisat pel·lícules i m’he documentat. Però a partir d’aquí extrapolo coses i ho exagero tot per crear bromes», diu. Tot amb el seu segell: «Treure el suc de coses quotidianes i expressar-me com em surt dels collons, amb un toc macarra però alhora tendre», afegeix.

Després de tancar la trilogia dedicada a relacions i sexe amb Singles, Facemoog i Follamigas, obre un nou capítol amb Hollymoog. «És un espectacle més blanc». Més que ficar-se amb actors i directors, la proposta aborda diferents tòpics respecte de les pel·lícules de gènere: acció, dibuixos animats, terror... La factoria Disney no en surt gaire ben parada. «¿Quants psicòpates deu haver creat Disney?», es pregunta després de repassar la quantitat de personatges protagonistes que tot just començar la pel·lícula queden orfes de pare, mare o de tots dos com passa a Frozen. També dispara contra les princeses. «A veure quan aprenen que per ser princesa no s’ha de petonejar una granota sinó una altra cosa», etziba.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

SENSE FILTRE / Moog, fan de Tarantino i Guy Ritchie, es dirigeix a la gent com ho faria amb un amic, sense filtre. «No tinc pèls a la llengua, passo de la correcció. Utilitzo improperis i llenguatge groller. Em mostro tal com soc». Fuig de mordasses. «L’humorista, com el bufó, ha de tenir llibertat total», defensa aquest amant dels tatuatges que va fer els seus primers passos en l’humor el 2003. Fa 10 anys va recalar per primera vegada al Club Capitol amb La cocina de los monólogos. L’enamorament amb el públic va ser immediat.

Si alguna cosa demana en aquest moment històric i delicat és no perdre el sentit de l’humor. «No he fet mai humor polític i no començaré a fer-ho ara», confessa. Però tot i així, no s’escapa de l’ambient caldejat d’aquest mes com mostra el seu compte de Twitter. Li van ploure pals per part d’alguns per celebrar l’Onze de Setembre. «Estic orgullós de ser català i de celebrar la festa de Catalunya. ¿Què hi ha de mal en això? Quan un sevillà diu Bon dia d’Andalusia, a tothom li sembla la mar de normal», es justifica.