Sant Sebastià s'encomana de 'La peste'

'La peste' va néixer davant d’unes canyes. El director Alberto Rodríguez i el guionista Rafael Cobos estaven fent unes cerveses a Sevilla i, veient el carrer, es van preguntar com devia ser la ciutat al segle XVI. En aquella època era l’urbs més important d’Occident, tenia un 10% de població negra, existia l’esclavitud i hi havia barris sencers que eren un prostíbul. 'La peste' és avui una sèrie de televisió que Movistar estrenarà l’any que ve i que marca un abans i un després en la història de la petita pantalla a Espanya. De fet és un gran llargmetratge de sis capítols i 10 milions d’euros que ha vist com el festival de Sant Sebastià li atorgava un espai dins de la secció més noble: l’oficial (fora de concurs, això sí). «Espero que el cine no desaparegui. Els festivals no haurien de perdre la seva identitat, però crec que la televisió i el cine poden conviure perfectament», explica Rodríguez, amb un currículum (La isla mínima, El hombre de las mil caras) on també s’hi ha d’incloure la direcció de diversos capítols d’'Hispania'.

'La peste' no és 'Hispania'. Ni 'Águila roja'. Ni 'Isabel'. 'La peste' és una altra lliga, va molt de debò. El seu equip inclou un documentalista que s’ha passat dos anys esbrinant com era Sevilla al segle XVI. Cuidada fins a l’extrem, la sèrie inclou detalls que seran apreciats per l’espectador. Per exemple, descobrir com eren els escuradents en aquella època o com vivien els nens al segle XVI. «Volem que l’espectador passegi per la Sevilla del segle XVI», explica Rodríguez després de deixar clar que a la sèrie no apareixen els grans homes que sí que surten als llibres d’Història.

Buscat per la Inquisició

 Pablo Molinero és l’actor protagonista. Dona vida a un home buscat per la Inquisició per haver imprimit llibres prohibits. Una vegada l’han empresonat, li prometen la llibertat a canvi que resolgui una sèrie de crims amb tints diabòlics que estan succeint a Sevilla, castigada per la pesta negra. Ell recorrerà a un vell amic (Paco León) per emprendre la tasca.

Hi ha escenes de 'La peste' que estan il·luminades amb dues espelmes (cosa gens habitual en la ficció espanyola de la petita pantalla). També hi ha nens que no poden ser més diferents de les repel·lents criatures que apareixen normalment a les sèries. L’immens esforç de producció es veu només de començar el primer capítol, amb una miserable i bruta Sevilla molt ben recreada, amb barraques on molts malviuen i palaus on uns quants disfruten.

Llibertat i sense pressió

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Humil com pocs, Rodríguez no té clar que 'La peste' pugui marcar un abans i un després en la història de la televisió. El que sí que té clar és que és una sèrie feta amb «molta llibertat i gens de pressió» per part de Movistar, companyia que també té entre mans Gigante, el nou treball d’un altre reverenciat realitzador: Enrique Urbizu.

«Veure 'La peste' a Sant Sebastià implica que les fronteres s’estan esborrant. Aquesta màxima de cine bo i tele dolenta ja no té sentit», afegeix Paco León, que s’ha posat sota les ordres de Rodríguez en un paper dramàtic molt allunyat del seu perfil habitual de «comicastre».