Els set motius pels quals 'Blade Runner' és una fita de la ciència-ficció

Quan 'Blade Runner' es va estrenar el 1982, a ningú va semblar que li importés. La crítica no la va entendre, i les seves xifres de taquilla van ser mediocres. Ningú podia imaginar-se llavors que avui, 35 anys després, la seva seqüela arribaria als cines convertida en l’esdeveniment cinematogràfic més esperat dels últims anys. ¿Com s’explica que la tercera pel·lícula de Ridley Scott segueixi sent considerada una de les obres més revolucionàries de la història del cine de la ciència-ficció? Aquests en són set motius.

1.

Qüestió d’estil 

En l’aspecte visual, 'Blade Runner' segueix sent una de les obres més intrèpides i impressionants de la història del cine. La seva versió de la ciutat de Los Angeles és un paisatge permanentment nocturn i fet de clarobscurs, pluja i reflexos de neó, pur romanticisme noir. La influència de la ficció detectivesca dels anys 40 es percep en cada escena, en l’atmosfera de derrota i melancolia però sobretot en la figura de Deckard, detectiu lacònic al qual es veu de lluny el parentiu amb Humphrey Bogart i Robert Mitchum en la pell de Philip Marlowe. Pot ser que Harrison Ford fos escollit per encarnar-lo gràcies a l’èxit de 'Star Wars', però la seva interpretació deu molt menys al falcó mil·lenari que a 'El falcó maltès' (1941).

 

 

 

 

2.

La importància de dir-se Philip K. Dick

A la importància de 'Blade Runner' sens dubte hi ha contribuït el culte que envolta l’autor Philip K. Dick i en concret la seva novel·la que la inspira, ¿Els androides somien xais elèctrics? Escrita en ple apogeu de la guerra del Vietnam i obsessionada pels horrors de l’Alemanya nazi, segueix sent una de les reflexions més preclares que existeixen sobre què significa ser una criatura pensant i racional i per tant conscient de la pròpia mortalitat. ¿Què és el que ens defineix com a éssers humans? ¿Els nostres records? ¿Els nostres sentiments? ¿Els nostres cossos? ¿Què som a més a més de carn? 

3. Allò que l'ull no veu

Cada vegada que un veu 'Blade Runner' descobreix detalls nous en la pel·lícula. A això sens dubte hi contribueix que actualment hi hagi set versions diferents de la pel·lícula. Independentment de la que tinguem al davant, això sí –cada edició té els seus partidaris, però potser la interpretació definitiva és la coneguda com a 'The Final Cut' (2007)–, gran part de la màgia està en els interrogants. El més recurrent entre tots, és clar, és la possibilitat que el mateix Deckard sigui un replicant –Ridley Scott es va pronunciar en aquest sentit anys enrere, però és molt més divertit fingir que la pregunta segueix sense resposta–. Però hi ha moltes més qüestions: ¿què va abocar el món a la distopia? ¿Qui són els misteriosos socis de Deckard? ¿Què significa l’unicorn de paper de plata que apareix al final de la pel·lícula? No volem saber-ho. 

4.

Un dolent inoblidable

Roy Batty és un dels antagonistes més complexos de tota la ciència-ficció, un àngel caigut directament d’'El paradís perdut' de John Milton que traspua ambigüitat moral i sexual i les últimes paraules del qual, just després de salvar la vida de Deckard, són una fita de la cultura popular: «Jo... he vist coses que vosaltres no creuríeu: atacar naus en flames més enllà d’Orió. He vist raigs C brillar en la foscor a prop de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran... en el temps... com llàgrimes en la pluja. És hora de morir». No saber on diables està Tannhäuser o què són els raigs C no fa sinó afegir mística a aquesta tendra declaració sobre la naturalesa fugaç de la nostra vida, i la fragilitat dels nostres records enfront del temps. 

5.

El so del futur

Composta per Vangelis, la música de la pel·lícula 'Blade Runner' forma part de la banda sonora de la nostra vida. En lloc d’utilitzar instruments tradicionals, el compositor grec es va servir essencialment dels sintetitzadors Yamaha CS-80 i Roland VP-330. La densitat atmosfèrica i la radicalitat melòdica que en va obtenir s’ajusta a la perfecció al paisatge ultratecnològic i artificialment il·luminat que la pel·lícula captura.

6.

Una ombra allargada 

L’estil visual de 'Blade Runner', els seus fonaments filosòfics i el seu to obscur han influenciat enormement els últims 30 anys de literatura, anime i música i, sobretot, cine de gènere. D’entrada, la pel·lícula va impulsar una allau d’adaptacions a la gran pantalla de relats de Philip K. Dick com 'Desafiament total' (1990), 'Paycheck' (2003), 'Minority Report' (2002); i és òbvia inspiració de títols com 'Her' (2013) o 'Ex Machina' (2014), històries d’homes de carn i ossos que s’enamoren de dones creades artificialment; o com 'Nunca me abandones' (2010), faula sobre clons humans criats com a donants d’òrgans que lluiten per uns quants anys més de vida. Però això no és tot: l’empremta de 'Blade Runner' es detecta en 'Doce monos' (1995), 'La ciutat dels nens perduts' (1995), 'El cinquè element' (1997), 'Dark City' (1998), la trilogia 'Matrix', 'L’element del crim' (1984)… Farien falta diversos articles com aquest per completar la llista. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

 

7. Una finestra al món dels nostres dies

A mesura que ens acostem a l’any 2019, any en què l’acció de 'Blade Runner' transcorre, queda cada vegada més clara la seva condició d’obra profètica. És cert que els cotxes encara no volen, i que si algú ha creat robots indistingibles de nosaltres els humans els manté ben amagats. Però la robòtica està ocupant cada vegada més sectors de feina, i els avanços en la investigació amb cèl·lules mare, la modificació genètica i la seqüenciació del genoma humà deixen clar que ben aviat serem capaços de crear vida als laboratoris. Com la pel·lícula va anticipar, així mateix, els que actualment detenen el poder no són els governs sense les grans corporacions econòmiques, i vivim sotmesos al constant bombardeig d’anuncis publicitaris. I també és inevitable recordar els replicants al pensar en tots aquells que avui pateixen condicions laborals pròximes a l’esclavisme, que són tractats menys com a éssers humans que com a mera mercaderia.