'Blade Runner 2049', el pes d'un llinatge

És molt aviat per endevinar si 'Blade runner 2049' assolirà l’estatus de 'Blade runner' (1982) però, en tot cas, la nova pel·lícula no és mera nostàlgia ni reciclatge ni cínic mercadeig. Pren les qüestions plantejades per la seva precursora sobre la fina línia que separa el que és natural de l’artificial i les porta a territoris més ambigus i reflexius, i en el procés s’erigeix en una de les pel·lícules de ciència-ficció més profundes i provocatives que es recorden. També en una de les més precioses, una obra capaç de proveir-nos d’una captivadora barreja d’imatges, sons i atmosferes rere l’altra.

Notícies relacionades

Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"

Clara Peya, nou disc: "Des de la soledat per a altres soledats"

No és, malgrat el que els tràilers suggereixen, cine d’acció, sinó un meditabund misteri 'noir' sobre una persona desapareguda i la crisi existencial que el cas provoca en l’agent K (Ryan Gosling), un replicant que de mica en mica pren consciència de la seva pròpia humanitat. El director Denis Villeneuve, de fet, no té manies a recrear-se en la lentitud, la quietud i el silenci i, donades les seves gairebé tres hores de metratge, a la pel·lícula potser no li caldrien tants moments de circumspecció per més que, mentrestant, també construeixi moltes escenes de tensió irrespirable.

El gran problema sobre 'Blade runner 2049', això sí, és un altre: tot i la seva fondària i la seva inventiva visual resulta inevitable sentir que la pel·lícula és en si mateixa una mica semblant a un replicant, i no només perquè utilitza elements de gènere que 'Blade runner' va crear i altres títols han explotat; també, sobretot, perquè deu bona part de la seva ressonància a la relació que l’espectador té amb la primera pel·lícula, i converteix algunes subtrames d’aquella en misteris que han de ser resolts. Però part de la màgia de l’original està en el que faltava; al mostrar-nos només un racó del seu univers, aquella pel·lícula va fer volar la nostra imaginació. Ens va fer necessitar veure-la una vegada i una altra. 'Blade runner 2049' fa part del treball per nosaltres, i per això li falta l’aura misteriosa de la seva magistral predecessora. Que cadascú decideixi si això es troba a faltar.