Kazuo Ishiguro: "Estem nerviosos. Veiem el creixement del nacionalisme i del populisme"

Kazuo Ishiguro era a casa seva assegut a la taula de la cuina contestant correus quan va sonar el telèfon i algú li va dir que havia guanyat el premi Nobel de literatura. Com que no tenia cap notificació de l’Acadèmia Sueca, no en va fer cas. «Hi ha tantes falses notícies», va afirmar. «Vaig pensar que era una broma». Després hi va haver altres trucades amb la mateixa història, «però només m’ho vaig prendre seriosament quan em va trucar la BBC». A aquestes altures, el carrer residencial on viu als afores de Londres es va omplir de camionetes i cotxes de periodistes. «Els meus veïns devien pensar que era un assassí en sèrie».

"El que m'importa en les meves obres és compartir emocions"

«Ha sigut una total i inesperada sorpresa», va confessar unes hores més tard a les oficines londinenques de la seva editorial Faber & Faber. Una conferència de premsa que el novel·lista va començar amb una declaració en què al·ludia als temps incerts que viu el món en aquests moments i el seu desig que el premi Nobel sigui una força positiva. «Hi ha una gran desconfiança en els nostres valors i en les institucions. Com a individus estem nerviosos. És un temps en què veiem el creixement del nacionalisme i del populisme. Però jo segueixo tenint esperança».

Un britànic que no respon en japonès

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Ishiguro es va excusar quan una periodista nipona li va demanar que li contestés una pregunta en japonès. «No puc, el meu coneixement de la llengua no és bo». Ell va arribar des del Japó fins al Regne Unit quan tenia cinc anys. Havia de ser una etapa passatgera i això li va permetre «mirar el món amb els ulls dels meus pares, amb una distància sobre la societat en què vivia». La cultura del seu país d’origen es reflecteix en l’estil de les seves obres. «L’estil que he elegit és l’aparentment tranquil en la superfície, però fort d’emoció per sota. Sona una mica a clixé, però és així». Al capdavall, va dir, «el que m’importa amb les meves obres és compartir emocions».

A favor del Nobel a Dylan

Ishiguro va confirmar la seva presència a Estocolm al desembre per recollir el guardó, contràriament al que va fer l’any passat Bob Dylan, que no va participar en la cerimònia. Aquella designació va aixecar polèmica, però el novel·lista britànic va recolzar plenament l’elecció dels suecs. «Bob Dylan és un dels meus grans herois i quan li van donar el premi em va semblar sublim. No només era un reconeixement a ell, sinó també a la creació de cançons en si i a gent com Leonard Cohen o Joni Mitchell».